Una reina sense ermini i una primera ministra sense llustre
zentauroepp38989070 queen elizabeth ii leaves buckingham palace with prince char170621194338 /
Els partidaris del brexit aspiraven a recuperar el Regne Unit fort i poderós que habita en el somieig d’un passat idealitzat. Quan han passat només tres dies de l’inici de la negociació amb Brussel·les per sortir de la UE la imatge que dona avui el país illenc és de precarietat, de no saber massa bé cap on s’avança o si l’avanç no és més que un retrocés a un passat nefast, aquest sí, real.
Només calia veure ahir la cerimònia en què la reina llegeix cada any el discurs que desgrana les polítiques que aplicarà el Govern. Tota la pompa i circumstància de les grans ocasions amb Isabel II arribant al palau de Westminster en carrossa, lluint ermini i corona, estava absent. La monarca hi va arribar en automòbil, vestida de carrer. Tot va ser ràpid i sense cap glamur. Si el motiu del canvi fos una demostració d’austeritat i/o de democratització s’hauria d’aplaudir. No obstant, el motiu és la debilitat de la primera ministra a qui molts electors van abandonar i va haver d’acontentar-se amb una majoria insuficient en unes eleccions innecessàries el passat dia 8.
Theresa May encara no ha pogut tirar endavant el seu Govern en minoria. No ha sigut capaç de tancar l’acord amb els unionistes nord-irlandesos que, sabent que el seu vot és indispensable per a l’Executiu conservador, estan venent car el seu suport, un suport que, per una altra part, és d’alt risc en el difícil equilibri polític de l’Ulster.
La primera ministra ha hagut de renunciar a moltes de les propostes contingudes en el seu programa perquè van resultar electoralment letals. Per exemple, l’anomenat impost sobre la demència i altres mesures que castigaven els pensionistes, la reforma educativa amb la recuperació d’escoles selectives i la limitació de menjadors escolars, o la reintroducció de la caça de la guineu. Altres qüestions al marge del seu programa electoral com la mà duríssima contra el terrorisme fins i tot si les mesures atemptaven contra els drets humans van quedar fora del discurs de la reina. De la mateixa manera que la polèmica visita d’Estat de Donald Trump que May va afirmar que era un gran èxit després de la trobada amb el president nord-americà a la Casa Blanca (sí que va esmentar la que hi farà el rei d’Espanya al juliol).
Quedava Europa. I aquí el discurs de la reina contenia vuit lleis que semblaven afavorir l’opció del brexit dur, però fins i tot en aquesta qüestió fonamental dominava l’escassa concreció. El que sí que és segur és que, de moment, el Regne Unit ha hagut d’acceptar els termes tècnics per a la negociació que proposa Brussel·les. I per si tot això no fos prou per dibuixar el perfil d’una líder en hores molt baixes, hi ha el dramàtic incendi de la torre Grenfell que ha posat en evidència la seva falta d’empatia.
El discurs d’ahir va ser el d’una reina sense ermini per a una primera ministra sense llustre en la doble accepció de la paraula, sense brillantor i sense glòria. Mentrestant, el vent bufa a favor de Jeremy Corbin, que ni tan sols va abaixar el cap davant la reina com marca el protocol.
