Anar al contingut

EDITORIAL

img 8192

Salvar l'ànima d'Europa

El drama dels refugiats segueix sacsejant la consciència d'una UE incapaç d'assumir el colossal repte humanitari

Aquest dimarts es commemora el Dia Mundial de les Persones Refugiades, designat el 2001 per Nacions Unides per «recordar milions de persones desarrelades a tot el món». És una jornada que, com a mínim, ens torna a enfrontar a una situació dramàtica, a una tragèdia col·lectiva que ACNUR ha quantificat en 65,6 milions de persones desplaçades, el 2016. I que ha desembocat, sobretot arran del conflicte a Síria, en una crisi que és, en paraules de Noam Chomsky, «la crisi moral d’Occident». Fa poc més d’un mes es van produir 12 operacions de rescat simultànies a 30 milles de les costes de Líbia, amb un nombre indeterminat de morts però superior a la trentena. Lamentablement, aquesta no serà l’última notícia esgarrifosa que es donarà aquest any a les portes d’un estiu que s’anuncia mortífer en l’anomenada ruta del Mediterrani central. L’acord que la UE va firmar amb Turquia el 2016 perquè, a canvi de prestacions econòmiques, s’aturés el flux de refugiats i immigrants als Balcans, no ha sigut cap solució, com ja era previsible. El problema s’ha traslladat ara a la ruta entre Líbia i Itàlia, amb la presència de màfies en un Estat libi fallit que permet un autèntic mercat d’esclaus amb l’ajuda dels seus guardacostes, que retornen els refugiats i els empresonen, segons l’oenagé Proactiva Open Arms. Més enllà de les condicions inhumanes del trajecte, la fragilitat de la situació dels que intenten arribar a Europa és esgarrifosa. L’Organització Internacional per a les Migracions informa de menys morts al Mediterrani, però la perspectiva –amb la xifra esfereïdora de més de 5.000 morts el 2016– no és favorable. 

A més a més, la situació de les persones desplaçades dels seus llocs d’origen –en campaments del Líban, Jordània, Kenya o en els europeus o a Turquia– segueix sacsejant la consciència d’una Europa incapaç d’assumir el repte humanitari, començant per la tímida acollida a Espanya o per les denúncies a Estats de la UE que no estan disposats a responsabilitzar-se de la seva quota, sense comptar amb l’augment de la xenofòbia i de les actituds racistes. El deure d’Europa és salvar –i en això l’acció de les oenagés s’imposa a la dels governs–, protegir, acollir i oferir un futur millor. Perquè no mori l’ànima del continent.

0 Comentaris