Anar al contingut

IDEES

icoy35431264 documenta160908200926

Què podria canviar

Xavier Bru de Sala

Ignoro si Menéndez y Pelayo trobava gran diferència entre espanyol i hispànic. Segons ell, els catalans i els portuguesos eren espanyols, el portuguès i el català són llengües espanyoles i, cal inferir, els estats són contingències passatgeres que no alteren els fets essencials.

El desenvolupament dels tentacles estatals fa que avui en dia conformin molt més l’existència de la gent i també el curs de les societats. És innegable que Espanya té un gran pes a Portugal, i que els portuguesos aprenen el castellà per osmosi, encara que facin l’orni. Malgrat això, la cultura espanyola és poc o molt poc permeable a la portuguesa, i viceversa. 

Ara bé, és dubtós que l’eventual formació d’un estat català alterés la relació cultural simbiòtica entre Madrid i Barcelona. Gairebé tot està tan entrellaçat que resultaria impossible de separar, i menys encara d’establir compartiments més o menys estancs, si no fos amb enormes i costosos esforços a càrrec de les dues bandes i al llarg de molts decennis.

És dubtós que l'eventual formació d'un estat català alterés la relació cultural simbiòtica entre Madrid i Barcelona

Resulta molt difícil d’imaginar que Barcelona pugui deixar de ser la capital editorial de la llengua castellana. En un document poc difós però força realista, el mateix Consell Assessor per a la Transició Nacional ja preveia un seguit d’acords per a la continuïtat de les emissions radiofòniques i televisives, entre molts d’altres, de manera que ningú hauria de recórrer a internet per poder veure Antena 3 o seguir RTVE. Tampoc deixaríem de coproduir en matèria audiovisual, ni de girar espectacles, perquè la pèrdua fóra massa greu per a tots plegats. El mercat cultural català és necessari per a les produccions espanyoles. L’espanyol és imprescindible perquè els catalans arribin a una massa crítica industrial, etcètera. La desconnexió cultural és, de fet, pura quimera.

L’única cosa que podria canviar és el pressupost que Catalunya dedica a la cultura, a hores d’ara encara tan insuficient, però en això més val ser escèptic.

0 Comentaris