Pedro Sánchez té dret a fer la seva política

El 39è congrés del PSOE es va tancar diumenge amb la sensació que Pedro Sánchez ha acaparat tot el poder, però que la unitat del partit està lluny d’haver-se aconseguit. En primer lloc, el 30% dels delegats no van votar la nova executiva. És veritat que, en relació amb el resultat de les primàries, aquest percentatge és 20 punts superior al que va obtenir el nou secretari general, però sembla més aviat que els sectors crítics van optar per fer un pas al costat i deixar fer. No obstant, les absències clamoroses d’algunes delegacions, entre les quals hi ha la d’Andalusia, en les votacions de les ponències no auguren res de bo. La mateixa Susana Díaz es va absentar del discurs final de Sánchez amb explicacions poc convincents. La nova executiva, com reconeixen els nous dirigents, no és d’integració –només Patxi López no pertany al nucli dur sanchista– i respon a la necessitat d’evitar un nou motí com el del mes d’octubre passat, però Sánchez hauria pogut ser més generós sense trencar la cohesió. Les reticències dels barons al reconeixement de l’Estat plurinacional auguren així mateix problemes, tot i que en aquest tema el PSOE ha fet un pas positiu per abordar el conflicte de Catalunya i s’oposarà a més a una eventual suspensió de l’autonomia. Malgrat les discrepàncies, Pedro Sánchez té dret a governar el partit sense traves per part dels crítics i a apostar per la política que defensa. Ja vindrà el temps de fer balanç.