Les vendes a curt causen una altra víctima: el Banco Popular

2
Es llegeix en minuts
 

  / JUAN MEDINA

Era sabut que el Banco Popular tenia un problema de solvència; això passa quan part dels crèdits concedits no es recuperen i per tant es produeix una important pèrdua que eventualment pot portar el capital a zero i en conseqüència a la fallida. És el mateix que tenir un càncer, del qual potser amb temps et pots curar, o si ja està molt estès n’acabes morint. Si els crèdits morosos són molt grans t’acabes morint, però si no són tants, amb paciència i tractament adequat te’n salves.

Un banc rarament mor de sobte per un problema de solvència. Mor de sobte (d’un dia per l’altre és intervingut) per un problema de liquiditat. Això passa quan les notícies negatives augmenten i els clients del banc comencen a retirar-ne els diners. El banc no té tants diners disponible (ja que els té prestats) i ha de tancar o limitar les sortides de diners (corralito) o recórrer a línies de liquiditat extra que li proporciona el Banc Central (demanar prestat de manera massiva). És com si tens una hemorràgia molt forta; immediatament has de tancar l’hemorràgia (corralito) i fer transfusió de sang (injecció de liquiditat o préstecs del bancocentral) i si no ho fas de seguida, et mors, no pel càncer sinó per l’hemorràgia.

Els problemes de solvència existien des de feia anys, però els clients seguien confiant en el banc i aquest funcionava amb normalitat. No hi havia fugida de dipòsits. Aquesta només es produeix l’última setmana i molt especialment el dilluns 4 de juny. ¿Què havia passat? Doncs que la cotització a la borsa va baixar en molt pocs dies gairebé un 40%; la notícia del descens de la cotització apareix cada dia a la premsa i per televisió, el personal s’espanta i treu els diners del banc de forma massiva, cosa que provoca la urgent intervenció de l’autoritat bancària europea (actualment anomenadaJunta Única de Resolució).

Notícies relacionades

¿I per què es produeix la caiguda brusca de la cotització? Doncs perquè diversos fons d’inversió especulatius i que no són accionistes del Popular es dediquen a vendre de forma massiva les accions del banc, que prèviament han demanat prestades. Amb això es desferma un furor d’ordres de venda que enfonsa la cotització. Aquesta pràctica es coneix amb el nom de venda a curt (short selling en anglès): si preveus que l’acció A baixarà, demanes prestades accions, les vens a 100 i al cap de pocs dies les compres a 50, les tornes al seu propietari que te les va prestar i t’has forrat sense posar-hi ni un duro. Com més gent fa això més baixa l’acció; fins i tot accionistes de sempre de l’empresa A, al veure que no para de baixar (a causa de l’especulació dels baixistes) decideixen vendre. Total. Que un moviment especulatiu que beneficia només uns quants pot enfonsar una empresa a la borsa i portar-la al tancament. Aquest ha sigut el cas del Popular.

El Popular tenia càncer, és cert, però els baixistes li han provocat una hemorràgia que l’ha portat a la tomba. En aquesta operació els baixistes hi han guanyat fins a 120 milions, i han acabat amb un banc gairebé centenari, amb 300.000 accionistes i veurem quants empleats.