Anar al contingut

Des del sobiranisme a la independència

Marçal Sintes

Els sobiranistes haurien d'haver insistit més en el dret al referèndum

El sobiranisme el formen tots aquells que creuen que Catalunya ha de decidir el seu futur, que Catalunya ha de ser allò que els catalans vulguin. El sobiranisme depèn, per tant, del que cada un entengui per Catalunya i per democràcia. Com és lògic i com tothom sap, hi ha molts més sobiranistes que independentistes a Catalunya, perquè no són pocs els que, creient que els catalans han de votar, rebutgen la separació d’Espanya.

Segons el meu parer, els sobiranistes haurien d’haver insistit més, i hauran de fer-ho en el futur, en el dret al referèndum. Subratllant els arguments que els situen del costat de la democràcia, que realcen el principi democràtic que els recolza. Desenvolupant el seu joc en aquest terreny és molt complicat que l’unionisme pugui derrotar-los. El debat al voltant del dret al referèndum és guanyador. El debat d’independència sí o independència no, en canvi, és molt més esquiu i presenta asprors considerables.

Aquest és el marc en què es pot situar la reunió d’ahir entre el president Carles Puigdemont i Xavier Domènech, coordinador general de Catalunya en Comú. Estem davant l’enèsim moviment del Govern de Junts pel Sí per vèncer el mur que segueix separant l’espai que representen Domènech i l’alcaldessa Ada Colau de l’espai independentista. Els comuns són favorables a un referèndum, però no entreveuen com Puigdemont podrà portar a terme la consulta unilateral anunciada amb garanties i sense sacrificar la legitimitat.

Clarament, l’espai de complicitat entre els uns i els altres és la raó democràtica que sustenta la demanda d’un referèndum i la censura a l’establishment polític espanyol, l’anomenat règim del 78. Assenyalen els sondejos que entre els votants dels comuns hi ha divisió de criteris sobre la independència. En canvi, els partidaris de consultar els ciutadans són majoria.

El sobiranisme, dèiem, té com a objectiu el referèndum. L’independentisme, guanyar-lo. Potser paradoxalment, una de les millors cartes dels primers per aconseguir el triomf és fer que els segons siguin molts. Que cada dia siguin més.

¿Per què els independentistes necessiten que els partidaris del referèndum –de l’anunciat per a l’1 d’octubre o d’un altre en el futur– siguin tants com sigui possible? Primer, perquè és evident que com més sobiranisme, més possibilitats per als independentistes d’acabar guanyant la partida. I, segon, perquè és la participació, la quantitat de persones que s’acostin a les urnes, el que, al capdavall, ha d’atorgar autèntica legitimitat a la votació.

Que el PSOE hagi assumit la plurinacionalitat de l’Estat –reconeixent una cosa tan òbvia com que les nacionalitats que apareixen a la Constitució no són una altra cosa que nacions– és una bona notícia. El PP i C’s queden una mica més aïllats en la seva intransigència, mentre que es fa una mica més complicat negar el dret dels catalans, de la nació catalana, a pronunciar-se sobre el demà. 

0 Comentaris