Anar al contingut
img 8186

Cada tres segons

Josep Maria Fonalleras

El 2016, cada tres segons segons ACNUR, una persona va haver de fugir de casa seva. Impressiona el trist rècord de 65,6 milions de refugiats

Un dels dubtes que planteja la idea dels dies mundials, aquestes commemoracions evocadores, reivindicatives o lúdiques, és preguntar-se si la commemoració, l’evocació, la reivindicació o la festa ajuden a la resolució del problema. Per exemple, avui és el Dia Mundial del Refugiat. ¿Necessitem que hi sigui, per recordar que la tragèdia del desplaçament humà és més present i més terrible que mai? La inquietud davant del futur, la desolació dels campaments, l’espera de no se sap què (un Godot fantasmagòric que no arriba mai), la soledat compartida, són el pa de cada dia de milions de persones que han hagut d’abandonar la seva llar per trobar un espai més habitable o, senzillament, per fugir d’una mort segura, sense tenir clar si la fugida era tan o més perillosa que  la permanència sota les bombes. 
    

Dies com el d’avui, però, almenys serveixen per una cosa. Per tenir dades fresques, com les que ha anunciat ACNUR. Dades que no són xifres sinó punyals. L’any 2016, cada tres segons, una persona va haver de fugir de casa seva. Impressiona el trist rècord de 65,6 milions, però et deixa més estabornit encara la contínua acumulació de refugiats mentre els grans de sorra s’escolen pel coll del rellotge i es dipositen, un a un, segon a segon, en la superfície on el temps descansa. En aquest dia mundial, pensem-hi. Són necessaris molts drames personals, cada tres segons, per completar la milionària xifra de la tragèdia. 

0 Comentaris