Un incendi posa Portugal amb l'ai al cor

El terrible incendi forestal que ha costat la vida a més de 60 persones  en una zona del centre de Portugal constitueix una de les pitjors tragèdies de la història recent del país lusità  i ha generat una gran commoció tant pel nombre de víctimes com per les dramàtiques circumstàncies en què es va desenvolupar. El que semblava inicialment un foc de baixes dimensions al petit terme municipal de Pedrógão Grande causat per una tempesta de llamps es va convertir de manera inopinada –i ajudat per uns vents forts i canviants– en un infern de flames que va avançar amb uns rapidesa impressionant arrasant-ho tot al seu pas. L’escenari de la tragèdia no podia ser més dantesc: almenys 30 de les víctimes mortals (famílies senceres entre elles) van morir carbonitzades al quedar atrapades als seus vehicles per una llengua de foc que els va sorprendre quan circulaven per una carretera. Ara, quan torni la calma, les autoritats portugueses seran òbviament les primeres interessades a posar en marxa una rigorosa investigació i aclarir si hi va haver algun tipus de negligència. Tot sembla indicar que al darrere no hi ha una mà piròmana assassina, sinó que estem davant una suma de condicions climatològiques perverses: baixíssima humitat, altes temperatures, vents descontrolats i un llamp  que encén la foguera.

La magnitud d’una tragèdia d’aquesta naturalesa obliga a plantejar alguna reflexió general. Espanya, igual que el seu veí de la península Ibèrica i amb moltes condicions atmosfèriques comunes, també ha patit episodis de focs devastadors. Ara mateix, en un període de sufocants temperatures, el nivell de risc és molt alt. En el cas d’aquests incendis fortuïts només serveixen els plans de prevenció amb bons mapes de tallafoc, neteja mantinguda de la malesa inflamable i la creació de llocs de vigilància suficients. Resulta una feina que exigeix dedicació i sobretot recursos humans i econòmics, però la seva eficàcia no té preu quan es tracta de lluitar contra les flames. Les polítiques forestals són les primeres que pateixen quan hi ha retallades pressupostàries. Que l’actual tragèdia de Portugal ens refresqui la vella lliçó que els focs de l’estiu s’apaguen a l’hivern. I per a això fa falta voluntat política i inversions que l’acompanyin.