Anar al contingut

Finestra d'auxili

icoy34480729 rebajas160627161317

Arriben les rebaixes

Ángeles González-Sinde

El nostre afany narcisista va paral·lel al creixement del consum de roba d'un sol ús

Vaig assistir a un esdeveniment elegant i vaig demanar a la perruquera un d’aquells monyos desfets que semblen tan naturals i senzills. Al ficar-me al llit, per a la meva sorpresa, em vaig treure com a mínim 25 agulles del cap. Portava tanta laca que vaig haver de ficar-me a la dutxa o el coixí s’hauria adherit irreversiblement al meu crani. Ni un tornado hauria pogut amb aquell monyo d’aparença fluixa i lleugera. A això s’hi ha d’afegir el temps que la professional va trigar a construir-lo. Una hora contra els 30 segons i quatre agulles del meu monyo quotidià. En vaig extreure una gran lliçó moral: que l’aparença natural, espontània, improvisada pot ser la que més artifici requereixi i que és cosa tonta voler ser el que no som.
    

La moda s’aprofita del nostre desig de semblar altres. Traiem de les golfes la roba de l’estiu passat, però no és suficient. Ens avorreix, ens afarta aquell vestit, aquells pantalons tan vistos. Els aparadors ofereixen temptacions constants: altres colors, altres formes. Les rebaixes estan a tocar. ¿Caurem en la temptació? ¿Per què no podem conformar-nos amb el que tenim?
    

Els historiadors afirmen que existeix la moda perquè existeix la possibilitat d’assabentar-nos del que es posen els altres i comparar-nos amb ells i que, mentre no hi havia mitjans de comunicació, no hi va haver moda. La gent es vestia amb un fi pràctic. A Espanya la primera revista femenina neix el 1768, La Pensadora Gaditana, seguida el 1807 per El Correo de las Damas. De llavors a avui ¡quanta energia posada a pensar què ens posem! En els últims anys, les noves xarxes ens exposen constantment al que es porta fent més evident el que nos­altres no portem.
    

El nostre afany narcisista va paral·lel al creixement del consum de roba d’un sol ús. Val la pena contrarestar la temptació. N’hi ha prou de mirar al voltant i comparar-nos no amb el que és virtual, sinó amb el que és real. En la vida no hi ha 25 agulles per subjectar cada cabell al seu lloc. Seria insuportable tanta crossa. Són altres coses les que fan una vida plena. 

0 Comentaris