¡Pobre Cristiano. Alguna cosa farem!

3
Es llegeix en minuts

El titular més expressiu de la premsa de Madrid de dimecres passat era La Fiscalia acusa Cristiano de crear una trama per defraudar. Fins i tot sent transparent, tenia el defecte de gairebé tots els titulars del món: per necessitat d’efectuar una síntesi no ho aclaria tot. ¿Una trama? ¿De quants? ¿Potser d’11 membres, tractant-se de futbol? ¿I per defraudar què? ¿Per defraudar diners o per defraudar els devots?

A l’espera de veure la modalitat de celebració que ens gastarà aquesta vegada el famós creador de postures rotundes, tant ell mateix com els seus assessors s’enfronten a una tasca complicada. Igual que els advocats de Florentino. Aquest, potser imitant els seus veïns a la llotja on es passen les receptes per als negocis i els temes difícils, ja ha vingut a dir-li al jugador a través d’un comunicat oficial del club una cosa semblant al «'Luis, sé fuerte'» o a l’«'Hacemos lo que podemos'» de Rajoy a Bárcenas en una situació similar, encara que ell ha sigut menys breu i ha tingut la necessitat de gastar més de 90 paraules per donar-li la imprescindible opinió que, vist des de les pràctiques personals del president del Madrid, el considera innocent

Paràgrafs entendridors

El mateix, per derivació, els passa als comentaristes addictes. ¿Com burlar ara en les seves explicacions la jurisprudència de càstig que van aconseguir induir/recordar als membres del Tribunal Suprem perquè li posessin el seu a Messi? Ara s’han escrit paràgrafs entendridors. No tant, potser, com els que li van dedicar des de les proximitats del Bernabéu a Messi subratllant que per culpa del seu frau no es podien construir tots els hospitals per a nens que necessitàvem. També val la pena recordar la incredulitat d’aquests comentaristes quan la defensa del barcelonista deia que ell es dedicava exclusivament a jugar i era el seu pare, també exclusivament, qui s’encarregava dels assumptes legals. Aquest mur dialèctic comença a esquerdar-se i ja hem pogut llegir i escoltar que ningú pot imaginar-se Cristiano dedicant «un diumenge a la tarda a separar les factures dels seus contractes d’imatge per intentar defraudar», quan, diuen ara, «Cristiano, com Messi (s’han de cobrir les espatlles) o el 90% dels esportistes d’elit firmen el que els posa al davant la seva gent de confiança».

Notícies relacionades

Hi ha un problema afegit a l’hora de llançar la campanya perquè se sigui comprensiu amb el presumpte delicte de CR7: quan es va divulgar el frau fiscal de Messi des de Barcelona ningú va demanar/va suggerir que no se’l castigués. Ni s’ha fet després. L’única queixa catalana era per una altra cosa: tractant-se de sospites que això era molt generalitzat entre els futbolistes multimilionaris, ¿per què tanta prioritat a les investigacions dels barcelonistes? Tanta prioritat que els dos casos de jugadors del Barça ja estan fins i tot jutjats, amb les condemnes de Messi (21 mesos) i Mascherano (12 mesos), mentre tots els altres, majoritàriament madridistes (Cristiano, Xabi Alonso, Di María, Coentrao, Ricardo Carvalho...) encara estan en una lenta fase d’instrucció. Això és el que es percebia com a discriminatori.

Algú li deu estar dient a Cristiano, fins i tot ara que amenaça que marxarà, que ànim, que alguna cosa farem. Que l’herència moral de Don Santiago no consentirà que el verb blanquejar pugui aplicar-se als diners que un jugador del Madrid amb el seu tradicional color de samarreta es gastava en coses alienes al seu destí natural a Hisenda. Que el risc de presó s’evaporarà, encara que per poc que prosperi la petició fiscal la condemna pot ser de més dels dos anys de presó que no se solen complir, ja que la defraudació és gairebé el triple que l’atribuïda a Messi, que al final s’ha quedat en tres mesos per sota de la ratlla. Que, en fi, aquest noi que cridava tant l’atenció per la seva obsessió per acumular pilotes d’Or (que potser tampoc declarava tot i ser un ingrés en espècie) pot acabar sent encara més famós per tenir més ocultacions d’or que el futbolista rival que no el deixa dormir tranquil a les nits ni els dies de partit ni els altres.