La identitat jugada a l'atzar

La nostra societat és una col·lecció de rutines i d’innovacions. Sense capacitat d’innovar, no hauria existit el progrés que ens ha portat a millorar la vida personal i la vida col·lectiva. Sense l’adopció de determinades rutines podríem perdre molt de temps buscant decisions o solucions que ja tenen precedents. Però sempre hi haurà algú que considerarà que en la nostra societat hi ha alguns fets o alguns costums millorables. 

    

Això és el que s’ha plantejat recentment sobre els cognoms que han de dur els habitants d’aquest país. Beatriz Pérez fa saber, a EL PERIÓDICO, que una reforma del Registre Civil deixa de donar prioritat a l’apel·latiu patern en la inscripció d’un nounat. És a dir, els progenitors hauran de pactar l’ordre dels noms a partir del 30 de juny. S’exigirà als pares un mutu acord en l’ordre dels cognoms dels fills. És a dir, el nen acabat de néixer es podrà dir Joan Rovira Puig o Joan Puig Rovira. 

    

Entenc la intenció igualadora, però em preocupa que aquesta possibilitat de tria pugui provocar tensions en les parelles. El codi civil espanyol assenyala que els fills legítims han de portar en primer lloc el cognom del pare i després el de la mare. Avui es pot canviar el cognom d’una persona obrint un expedient a petició de l’interessat. S’obrirà un expedient i resoldrà el cas el Ministeri de Justícia. Però ara no es tracta d’un canvi, sinó d’un intercanvi. I en aquest intercanvi de posicions hi han d’estar d’acord el marit i la muller, i això em sembla que no sempre ha de ser fàcil.

    

Però en fi, no podem saber, ara, si l’aplicació d’aquesta reforma serà realment positiva. I el que més em sorprèn de tot això és el que fa saber la periodista: «Si no hi ha acord per part de la parella, un funcionari decidirà segons l’ordre alfabètic, la sonoritat i l’atzar». Mai no m’ho hauria imaginat: l’ordre alfabètic convertit en jutge. En la decisió també hi influirà la sonoritat del cognom. I finalment, el llançament d’un dau. 

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

    

La identitat jugada a l’atzar.