«¡Els nans som reals!»

Alegria al chiquipark d'El hormiguero (A-3 TV): han rebut Peter Dinklage, el famosíssim Tyrion Lannister de Joc de trons. «¿Què és el més enginyós, o el més bèstia, que t'han dit pel carrer?», li va preguntar Pablo Motos tot just es va asseure. «Va ser l'altre dia -va contestar-. Una jove em va dir: 'Que tingui un bon dia, senyoria', i em va fer una reverència. Potser es pensava que soc Tyrion Lannister de debò». El públic reia amb ganes. ¡Ah! Aquest actor té molt d'enginy, com ja suposàvem, i a més a més és molt simpàtic. La sessió a El hormiguero ha sigut l'habitual: espuma, divertimento i molt de kindergarden. Però hi ha hagut un instant ressaltable. Va ser quan Motos li va comentar, li va ressaltar, que a Joc de trons el perfil del seu personatge no és el d'un nan com els que hi ha en altres telesèries, que sempre els pinten com gnoms o elfs, com éssers imaginaris. Va contestar: « És que ¡els nans som reals! Sempre li agraeixo a George R. R. Martin que, a partir d'un nan, hagi construït un personatge molt humà». ¡Ah! És interessant aquesta reflexió. Als actors i actrius que tenen acondroplàsia acostumen a reservar-los papers de follets, de hòbbits, de criatures antropomòrfiques irreals. Aquí, entre nosaltres, perdura encara una tradició molt canalla que els tanca en papers dibuixats per mofar-se'n, com el bomber torero i els seus nans, troupe que encara campa per alguna plaça de toros. La construcció del personatge Tyrion Lannister acaba amb tot això. Tyrion posseeix una lucidesa mental trufada amb el do de la ironia, a més a més del sarcasme. Recordo una de les seves reflexions de la primera temporada. Ens deia, amb incontestable sagacitat: la naturalesa no m'ha fet alt, ni guapo, ni atractiu, ni puc batre'm en duel amb fornits generals; de manera que només em queda el recurs de llegir, devorar llibres, per tenir un cervell una mica moblat. ¡Ahh! Llarga vida a Peter/Tyrion. Per cert, també li van preguntar per Trump. Va contestar concisament: «Trobo a faltar Obama».

ESCARABATS .- Després de veure Pablo Iglesias al Congrés demanant acabar amb el PP, Wyoming va exclamar preocupat: «Pensi una mica en nosaltres, senyor Iglesias. Treure el Partit Popular seria carregar-se l'essència d'El intermedio. Seria com treure els escarabats dels restaurants als quals va Chicote». ¡Ahh! El recurs de l'escarabat, entès com a metàfora, és letal.