Dits humils

Eva Vázquez, que és una excel·lent periodista cultural i que un dia, quan ens ensenyi el que escriu, serà una escriptora de primer nivell, sensible, amb una llengua sàvia i fluïda, és també, de tant en tant, comissària d’exposicions. L’última, una de dedicada a la figura de Fidel Aguilar, l’escultor noucentista. Es pot veure a la Casa Pastors, de Girona, amb més de dues-centes peces de l’artista que va morir ara fa 100 anys, quan només en tenia 22, «un esbós de vida». Si no el coneixen, facin ara mateix un google i veuran com s’embadaleixen davant «les seves figuretes estilitzades i sinuoses, amb aquell gràcil decantament de cap i el somriure enigmàtic d’una revelació interior». Però, si poden, vagin a veure (i quasi a palpar) aquesta obra «d’una fragilitat extrema», feta en terra cuita, amb una tècnica que s’anomena argerata i que és un procediment tradicional de la terrissa negra, amb unes pàtines que fan l’efecte del bronze, o, entre d’altres, en pedra de Girona cisellada, uns caps que hipnotitzen.   

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

    

Vàzquez explica que, quan va tenir a les mans una de les peces de terra crua modelada, va poder observar encara les empremtes de l’escultor, el record dels dits joves i humils que van modelar-la, la percepció d’algun misteri desconegut. La fascinació per Fidel Aguilar és immediata i permanent. Com diu el títol de la mostra, «un meteorit fugaç», la brillantor del qual, lluny d’esvair-se, esdevé perenne.