Iemen, la guerra salvatge d'Aràbia Saudita

Les víctimes del conflicte, que ja ha fet 15.000 morts i cinc milions de desplaçats, no poden esperar gaire cosa de la comunitat internacional

4
Es llegeix en minuts
solid

solid

La guerra, la fam i el còlera s’acarnissen en els iemenites, que setmana rere setmana sumen morts sense que la comunitat internacional s’immuti. Ja fa dos anys que l’Aràbia Saudita i la coalició que dirigeix bombardegen sense pietat els civils del país més pobre del món àrab. El petroli del primer productor de cru i el negoci de la venda d’armes segellen els llavis dels governs, fins i tot dels que defensen els drets humans.

El furor dels combats al Iemen no s’ha aturat per la retirada, dijous passat, dels mil soldats del contingent qatarià. El Govern de Qatar en va ordenar la sortida després que l’Aràbia Saudita i els seus acòlits –Bahrain, els Emirats Àrabs Units (EAU), Egipte, Líbia, les Maldives i el Iemen– trenquessin relacions diplomàtiques amb el ric emirat per obligar-lo a distanciar-se de l’Iran i a deixar de donar suport als Germans Musulmans, que Riad, el Caire i els EAU consideren una organització terrorista.

HAMBRE I CÒLERA

Riad no permet  l'entrada de periodistes, cosa que facilita actuar amb impunitat i riure's de les oenagés que denuncien matances de civils

Amb gairebé 900 morts, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) demana ajuda per frenar l’epidèmia de còlera, que ja afecta 120.000 iemenites i 20 de les 22 províncies. La seva petició se suma a les d’altres agències humanitàries que afirmen que dels 26 milions de iemenites, 14 milions estan en situació de risc alimentari. Al febrer, l’ONU va fer una crida per recollir 2.000 milions d’euros per frenar la fam que amenaça 3,3 milions de persones, de les quals 2,1 milions són nens. Segons l’Unicef, cada 10 minuts mor un nen al Iemen. Els països donants van entregar poc més de la meitat dels fons compromesos el 2016 a un poble que es dessagna sense testimonis. Riad no permet l’entrada de periodistes, cosa que facilita actuar amb impunitat i riure’s de les oenagés que denuncien matances indiscriminades de civils.

Un informe de les Nacions Unides del gener passat assenyala que els experts que el van elaborar estan «gairebé segurs» que els atacs de la coalició internacional violen les lleis internacionals. Afegeix que alguns bombardejos es poden considerar «crims de guerra». Amnistia Internacional és més rotunda: «A tot el Iemen es cometen espantosos crims de guerra i abusos contra els drets humans, que causen un patiment insuportable a la població civil». L’Aràbia Saudita no és l’únic país que comet crims contra la humanitat al Iemen, els EUA són còmplices de la barbàrie al subministrar al seu aliat armes i informes d’intel·ligència perquè prossegueixi la contesa.

15.000 MORTS

Situat a l’extrem sud de la península Aràbiga, el conflicte va esclatar el setembre del 2014, quan rebels houthis –recolzats per l’Iran i seguidors del zaidisme, una branca de l’islam xiïta– van entrar a Sanà i van enderrocar el president Abd Rabbuh Mansur Hadi. Sis mesos més tard, la Casa de Saud, que defensa el credo sunnita més rigorista, el wahhabisme, va armar una coalició per defensar Hadi i els seus simpatitzants.

Les víctimes d’aquesta guerra, que ja ha fet 15.000 morts i cinc milions de desplaçats, esperen poca cosa de la comunitat internacional. Un mes abans de deixar la Casa Blanca, Barack Obama va tenir un gest de càstig al règim saudita i va bloquejar la venda de munició de precisió. Però va mantenir el suport militar a la guerra, inclosa la recàrrega en vol dels avions i la informació d’intel·ligència. Amb Donald Trump, la crisi humanitària s’agreuja.

El casos regnant  enfonsa al país a un Estat fallit, en el que es fan fortes organitzacions radicals pròximes a Al-Qaida o a l'ISIS

Trump va aprofitar la seva primera gira com a president dels EUA per visitar l’Aràbia Saudita, on no va esmentar els drets humans o la seva preocupació per la sort dels iemenites i va firmar el contracte de venda d’armes més important: 110.000 milions de dòlars per renovar l’arsenal saudita. A més a més, va establir les bases de pactes comercials per 270.000 milions més. Trump i el rei Salman bin Abdul-Aziz s’oposen a l’acord nuclear amb l’Iran, que qualifiquen com el «principal patrocinador mundial del terrorisme», sense tenir en compte que els atacants de les Torres Bessones eren saudites.

DISPUTA PEL LIDERATGE

Notícies relacionades

Com la crisi amb Qatar ha evidenciat, l’Iran i l’Aràbia Saudita es disputen el lideratge al Pròxim Orient. Salman pretenia amb la seva guerra impedir que Teheran estengués el seu poder pel Iemen, però res fa preveure un ràpid desenllaç de la guerra. Les negociacions de pau auspiciades per l’ONU han fracassat. No hi ajuda gaire el govern format per houthis i lleials a l’expresident Ali Abdul·là Salé. Tampoc, el bloqueig naval que impedeix als houthis rebre ajuda militar o humanitària, ni tallar-los l’accés a la banca internacional amb el trasllat, ordenat per Hadi, del Banc Central des de Sanà a Aden.

El caos enfonsa el Iemen en un Estat fallit, on es fan fortes organitzacions radicals pròximes a Al-Qaida o a l’EI. Mentrestant, els iemenites segueixen morint per la guerra, la fam o el còlera sense que ningú aixequi un dit per ells.