Dues mirades

Sunyer, patriota

El difunt exalcalde de Salt tenia un compromís amb la pàtria de les persones i de les paraules, la pàtria de la bondat com a forma d'intel·ligència

1
Es llegeix en minuts

Divendres, poc després d’haver esmorzat i d’haver llegit el diari, Salvador Sunyer es va trobar malament, va anar al llit i es va morir. Tenia 93 anys. ¿Qui era Sunyer? Les necrològiques ens informen que va ser un dels primers senadors de la democràcia (dijous farà 40 anys), diputat al Parlamentalcalde de Salt Creu de Sant Jordi. I professor de català. En una època trista i desolada, fent classes particulars, d’amagat o en condicions extremes. Va aprendre la llengua gràcies a les lectures que li recomanaven a la farmàcia on va treballar sempre («llegeix, que t’agradarà») i a través d’uns cursos per correspondència, i així va anar configurant una personalitat sòbria i alhora combativa, des de la radicalitat del seu compromís amb la pàtria. La pàtria de les persones i de les paraules, la pàtria de la bondat com a forma d’intel·ligència, la pàtria del mestratge moral i cívic.

Notícies relacionades

«En Salvador era, en essència, poeta», ha dit Miquel Berga. Jo hi afegeixo: i patriota. Una pàtria és el país al qual hom pertany com a ciutadà, i Sunyer va exercir aquesta condició – la de patriota – des de la humilitat i l’estimació.

Va «personificar la dignitat», com ha escrit Antoni Puigverd. Va ser fidel a la fe dels homes senzills que procuren pel bé comú. Amb una coriàcia determinació i amb una sensibilitat ètica que l’agermanava amb Maragall sant Francesc. Va entendre la pàtria com a compromís i no pas com a bandera.

Temes:

Salt Catalunya