El futur contra el passat

Si els resultats de la segona volta de les legislatives confirmen diumenge que ve la tendència de la primera volta, França haurà patit un autèntic terratrèmol polític que consolidarà i ampliarà el poder del president Emmanuel Macron obtingut en les eleccions presidencials de fa poc més d’un mes. La primera sacsejada del terratrèmol, la de la primera volta, col·loca el partit de Macron, La República en Marxa, amb un impressionant avantatge: un 32% dels vots davant el 21% de la dreta tradicional d’Els Republicans, el 14% del Front Nacional (FN) i l’11%-10% dels dos partits d’esquerra, la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon i el Partit Socialista, que es disputen l’hegemonia en aquest costat de l’espectre polític. Macron aconseguiria de llarg la majoria absoluta, amb uns 400 diputats en una Assemblea Nacional de 577 escons, i Els Republicans encapçalarien l’oposició amb una mica més d’un centenar, mentre que la presència de l’esquerra i de l’FN seria marginal.

Aquests resultats, no obstant, s’han de confirmar d’aquí una setmana perquè l’altra gran novetat d’aquesta primera volta és l’abstenció rècord de la meitat de l’electorat, una circumstància que pot falsejar el mapa sorgit de la primera volta, sobretot si aquesta setmana es produeix una forta mobilització de l’electorat dels partits perdedors per aconseguir almenys pal·liar la catàstrofe.

De totes maneres, la voluntat dels francesos ja ha quedat clara des de la primera volta: donar a Macron una majoria arrasadora perquè pugui governar i aplicar el seu programa. Aquesta forma de comportar-se no constitueix cap sorpresa des que el 2002 es va invertir el calendari electoral i es van situar les eleccions legislatives immediatament després de les presidencials, encara que en aquest cas hi hagués dubtes perquè Macron havia arribat a l’Elisi sense cap partit al darrere, recolzat per un moviment format només un any abans. Però els francesos saben que les eleccions decisives són les que designen el president i conceben les legislatives com a complement del poder presidencial. Aquest raonament explica també l’alta abstenció en les eleccions parlamentàries.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Farts dels partits tradicionals, del conservadorisme de la dreta i del conservadorisme de l’esquerra, incapaços de reformar el país una vegada caducada la lluna de mel dels 30 anys gloriosos, els francesos aposten per un jove president que intenta unir el liberalisme econòmic i la protecció social i que defensa un nou contracte social edificat sobre el millor de la dreta i també de l’esquerra. 

El sociòleg Alain Touraine posava fa uns dies (Le Monde, 1-6-2017) dues condicions per a l’èxit de Macron: que el nou Parlament tingui una majoria que recolzi el president, cosa que està en camí de produir-se, i que els francesos «aprenguin a estimar el futur més que el passat, al contrari del que és la seva tendència suïcida des de fa mig segle». Macron, segons Touraine, ha comprès que l’essencial no és elegir la dreta contra l’esquerra o viceversa, sinó el futur contra el passat.