Anar al contingut

Contra la Catalunya binària

Enric Hernàndez

Demòcrates o feixistes, patriotes o traïdors... Molts catalans amb idees pròpies estan farts que els encaixonin en bàndols i els prenguin per idiotes

No hi ha terme mitjà. O ets demòcrata i recolzes un referèndum, qualsevol referèndum, o ets un feixista que nega a la resta el seu inalienable dret a decidir. O ets partisà de la república catalana, de qualsevol república catalana, o col·laboracionista lacai dels tirans que ens subjuguen, un "enemic del poble". No reflexionis, no vacil·lis, no preguntis pel demà. O patriota o traïdor. Tu tries.

Aquesta és la Catalunya binària gestada aquests anys per l''establishment' independentista, la que ara ens exigeix a tots, tant si abracem el seu dogma com si no, un últim acte de fe: ves a votar l'1 d'octubre -ja et direm com, on i amb quines garanties democràtiques- i confia en nosaltres, que tot anirà com una seda. Tant se val el que diguin la llei de l'Estat opressor, les normes d'aquesta Unió Europea que tard o d'hora es rendirà als nostres peus o els legítims representants del 52% dels catalans que a les urnes no van avalar el nostre full de ruta rupturista. Que no t'enganyin: la democràcia està del nostre costat.

Des de fa un temps assistim a un fabulós exercici de manipulació psicològica de la societat catalana. Davant l'immobilisme de l'Estat i l'absència d'un discurs alternatiu, els independentistes 'pota negra', els conversos recents i els seus servils mitjans han imposat el relat: Espanya, presa de la corrupció i del postfranquisme, és una pseudodemocràcia, un estat fallit. Per contra, Catalunya és un verger lliure de males herbes.

D'acord, abans-d'ahir CiU va recolzar l'amnistia fiscal i els Pujol s'hi van acollir, el Palau era una claveguera convergent i en la intimitat del 3% es parlava català. Res, excrescències del decrèpit règim autonòmic. Això amb la independència segur que no passaria.

ENCAIXONATS

Catalunya, per fortuna, és molt més que aquesta maniquea disjuntiva. Hi ha demòcrates reticents a un referèndum unilateral, sigui de part o de fireta. Catalanistes que anhelen una altra Espanya. Independentistes pausats que, abans de vèncer, volen convèncer. Molts, moltíssims catalans amb pensament propi i complex, farts que uns i altres els encaixonin en bàndols binaris. I que els prenguin per idiotes.

0 Comentaris