«Vaig dir: '¿Veus, maco? No servim només per netejar'»
Capitana de l'equip femení de l'AEM infantil de Lleida que es va proclamar campió de la Lliga masculina.
Andrea Gómez treu bon partit de la seva estatura: de 47 gols que va marcar en 26 partits, «entre 12 i 15» els va fer amb el cap. És la capitana de l'equip infantil femení de l'AEM de Lleida, el celebrat equip que fa un parell de mesos es va proclamar campió de la Lliga de Segona masculina; una fita. Nenes competint en igualtat amb nens i guanyant-los. Certa fama s'ha derivat de tot això i dimarts passat l'AEM va viatjar a Barcelona a complir un compromís que sol estar reservat a un Iniesta, a un Messi, a un Suárez: apadrinar la campanya de recollida de llet per a famílies desafavorides que impulsen l'Obra Social La Caixa i el Banc dels Aliments. Parla la capitana.
-Digui'm: ¿quines eren les sensacions quan van decidir jugar la Lliga masculina?
-Doncs miri: jo, com que abans havia jugat molt amb nois… Jo vaig pensar que ens donarien una pallissa. Que ens deixarien en ridícul. Diria que estàvem molt escèptiques.
-I llavors van quedar terceres l'any passat. ¿Va canviar llavors l'actitud?
-Jo és que soc pessimista. Ni tan sols llavors vaig creure que poguéssim guanyar. En part perquè entre l'any passat i aquest va canviar mig equip, i no ho podíem saber. Però teníem actitud, això sí: anàvem amb la intenció de donar-ho tot, el màxim esforç i sacrifici.
-Físicament, ¿sentien molt el desavantatge?
-No sempre, a vegades. En les pilotes dividides, per exemple: aquí recordaves que jugaves contra nois. Però l'entrenador sempre trobava solucions. A vegades l'ordre era tocar de costat a costat del camp, jugar a dos, tres tocs, i xutar. Amb un altre entrenador no ho hauríem aconseguit.
-Tinc entès que algun adversari els va dir alguna estupidesa.
-Sí, una vegada, posant la pilota per xutar una falta, es va acostar un noi de l'equip rival i ens va deixar anar que només servíem per netejar, i que no se'ns podia tocar perquè cada dos per tres quèiem. I a més, la mare del nen, que estava darrere de la porteria, va i ens crida: «Porques».
-¿Com es prenien aquestes coses?
-T'afecten. Ho vulguis o no, t'afecten. Però just d'aquesta falta va sortir un gol.
-Que bo.
-La meva companya va centrar i jo vaig rematar de cap. I vaig anar a propòsit a celebrar-lo molt a prop de la mare. Al final vam guanyar 2 a 1, i a l'acabar el partit vaig anar on estava el noi i li vaig dir: «¿Veus, maco? No només servim per netejar, també servim per guanyar-vos».
-¿Els feia més mal perdre contra nenes?
-Jo crec que sí. Com que pensen que el futbol és un esport de nens, la sensació que tenen és que perden en el seu esport.
-I vostès, ¿disfrutaven d'això?
-Bastant. Si li dic que no, mentiria.
-Em pregunto si els nois entraven més suau contra vostès.
-És clar. Era evident.
-I què n'opina.
-Si li dic la veritat, tant me fa. Pitjor per a ells, dic jo. Però m'imagino que la temporada que ve no serà així. Tots els equips tindran ganes de guanyar-nos.
-¿Li agradaria dedicar-se al futbol?
-M'encantaria. Tant si puc anar-me'n amb una beca als EUA com si em quedo aquí. Ja vaig fer unes proves amb el Barça.
Notícies relacionades-Sospito que el sou d'una futbolista professional és més baix que el d'un home.
-És molt trist, però és així. Una dona en un equip de Primera que disputa la Champions League cobra menys de la meitat que un home que juga a Segona. El futbol femení està molt poc valorat. És una cosa que s'ha de canviar.
