Futbol i política

El juny està sent un mes molt 'polític' en el panorama futbolístic nacional

1
Es llegeix en minuts
undefined38784736 football soccer   spain v colombia   international friendly 170608201224

undefined38784736 football soccer spain v colombia international friendly 170608201224 / SERGIO PEREZ

Sembla com si la Lliga s’hagués acabat ja fa una eternitat. I no obstant, ni tan sols han passat tres setmanes. Suficients perquè la política hagi substituït la pilota. I no em refereixo a l’esgotador assumpte de Piqué a la selecció, que alguns mitjans s’entesten a convertir en pura política. O al posicionament de Pep Guardiola respecte al referèndum a Catalunya.

Si busquem l’arrel etimològica de la paraula política, trobem una definició bastant més senzilla del concepte que ara tenim. És l’activitat de prendre decisions per part dels líders que governen un grup humà.

Podríem dir que el juny està sent un mes molt polític en el panorama futbolístic nacional: la directiva del Barça decideix escollir Ernesto Valverde com a entrenador per a les dues pròximes temporades. El TAS desestima el recurs de l’Atlètic i aquest es queixa de tracte discriminatori respecte a altres clubs (llegiu-hi el Reial Madrid). Pepe, fa anys líder de la defensa blanca, se’n va del club criticant Zidane i la directiva. Griezmann, el líder del Manzanares, decideix quedar-se a l’Atlètic després d’haver fet mil i una declaracions insinuant que marxava. En el seu punt més alt de popularitat Zizou acosta dos dels seus fills al primer equip coincidint amb els títols de Lliga i Champions. El Barça entrega a la Policia Judicial el contracte que al seu dia va firmar l’ara empresonat Rosell amb Qatar desmarcant-se així de l’expresident. I cinc dies després de guanyar la 'duodécima' el Madrid convoca eleccions a la presidència. Aquestes eleccions que mai se celebraran perquè només Florentino reuneix els requisits que ell mateix va modificar en els reglaments del club.

Tota aquesta política està esquitxada de política. És políticament correcte el gir al guardiolisme de la directiva del Barça, sabedora que en Valverde troben un gran entrenador que a més reuneix més consens, i per tant implica menys risc.

Griezmann sap que el seu gest de quedar-se al club, un cop conegut el veredicte del TAS, després de posar-se a l’aparador, li suposarà la comprensió de l’aficionat i una bona pujada de sou.

Notícies relacionades

Florentino sap que ningú podrà ni gosarà en aquest moment discutir-li la presidència. No hi ha fil que enfili millor en l’agulla blanca que el de tres Champions en quatre anys.

Queda mig estiu de política. Després tornarà Messi amb el seu nou contracte i amb la pilota. I tornarem a parlar de futbol. La millor política.