L'última lliçó del Capde

Tot va molt de pressa. Arribo a casa dissabte a mitjanit per llegir les primeres cròniques sobre la dotzena Champions del Madrid (felicitats, madridistes, de part d’un culer aclaparat per la vostra col·lecció) i la notícia ja no ocupava el primer lloc de les webs dels principals diaris. Un altre atropellament amb una furgoneta al London Bridge.

Al cap de pocs minuts, circulaven per les xarxes les recomanacions que donava als seus ciutadans la policia de Londres. En lletres enormes, es podia llegir al cartell: "RUN. HIDE. TELL" (Corre. Amaga’t. Avisa). Tota una declaració de principis de fins a quin punt el terrorisme ens té completament acollonits. No dic que no siguin unes bones recomanacions, potser sí, però potser causen més alarma que una altra cosa. I ep, jo també correria, m’amagaria, i trucaria. Fins i tot per instint. Però el cartell és el símptoma que vivim la dècada de la por (o el segle, si ens remuntem a l’atemptat de les Torres Bessones de Nova York, el 2001).

Aquella mateixa nit, abans de la final de la Champions, en una plaça de Torí abarrotada per veure el partit en pantalla gegant, un petard que alguns van confondre amb un atac terrorista va provocar una estampida amb diversos ferits. La por va guanyant el partit.

Notícies relacionades

El fill del fuster

Almenys 30 ferits a Torí per una allau humana

Tot va molt de pressa. I reconec que escric tot això mentre tinc el cap en una altra banda. Vinc molt emocionat del comiat que li han dedicat a Carles Capdevila al seu poble, Hostalets de Balenyà. M’he emocionat amb algunes de les seves cançons preferides ('Hallelujah', 'I will survive', 'Always look on the bright side of life'), m’he emocionat amb la seva gent, amb els seus amics, amb els seus companys, i sobretot amb la seva família. Fa molts anys em vaig atipar de regalar el seu llibre 'Criatura i companyia', i de veure el seu programa 'Eduqueu les criatures', i s’ha de reconèixer-li al Carles (i a l’Eva) que van educar, i molt bé, les seves, perquè les paraules dels seus fills en el seu comiat han tingut un nivell de tendresa, sinceritat, humor, intel·ligència i emoció que portaven denominació d’origen Capdevila. I les de la seva dona, l’escriptora Eva Piquer, han sigut tota una declaració d’amor, recordant que "la tarda més trista del món", ja a l’hospital, el Carles li va dir "estigues per mi aquesta tarda". I tots ens hem imaginat el Capde dient-l’hi. I a tots se’ns han humitejat els ulls.

DE TOT MENYS DE CARDIFF

El comiat de Capdevila ha sigut el comiat que tots voldríem tenir. Amb somriures, amb llàgrimes, i comprovant la seva grandesa veient la quantitat de gent tan diversa que ha reunit. Ha sigut la seva última lliçó. Ah, i per si algun de vosaltres es troba amb el Carles, on sigui: expliqueu-li tot el que vulgueu, però no cal que li expliqueu el que va passar al partit de Cardiff. Gràcies.