La fam de l'àguila caçadora

1
Es llegeix en minuts

Quan la pilota comenci a rodar sobre la gespa del Millenium Stadium de Cardiff el Reial Madrid començarà a disputar la seva quinzena final de la màxima competició. Ningú n’ha jugat (ni n’ha guanyat) tantes. Ni ningú ha aconseguit guanyar-ne dues de consecutives en el format actual. Potser també caçarà aquest rècord el Madrid a Gal·les. Quan hi ha tempesta, l’àguila vola amunt fins que escampa. Després es llança en picat per la seva presa. Tàctica de bon caçador. Com el Reial Madrid.

Els meus records arriben fins a la setena Copa d’Europa blanca. Vaig veure Mijatovic marcant un gol que es va fer esperar 32 anys, la còmoda victòria de París contra el València, Zidane dibuixant una volea per a la història a Glasgow, a Ramos rematant de cap sobre el cel de Lisboa i la tanda de penals de Milà que va atorgar la Undécima als blancs. 

A aquelles finals el Madrid hi va arribar de la mà d’entrenadors de perfil similar com Heynckes, Del Bosque, Ancelotti, ara Zidane. Jugant amb Cristiano, Benzema i Bale, però també amb Raúl, Morientes, Mijatovic o Figo. Tots ells van recollir el testimoni de l’actual President d’Honor del club, Paco Gento, l’únic futbolista de la història que ha conquistat la Copa d’Europa sis cops. 

Un club guanyador

Notícies relacionades

M’aturo a pensar què lliga Gento amb RaúlZidane o Cristiano Ronaldo. No és per descomptat un estil de joc comú. Ni tan sols una manera d’entendre el futbol. Els dos últims han guanyat finals amb el Madrid i n’han perdut abans amb altres clubs, Juventus i Manchester United. Però els veig arribar al Madrid i emborratxar-se de Champions, deixar els complexos a la porta, adoptar l’actitud de qui sap que és en un club guanyador que domina Europa.

LA FE DEL GUANYADOR

Arribar al Bernabéu és posar-se el vestit de qui guanya encara que sigui al minut 93 o a l’últim penal. És assumir una exigència altíssima però alhora sortir a jugar amb fe, amb la seguretat de creure’s guanyador. El que aquesta setmana va voler explicar Cristiano Ronaldo quan va dir que contra la Juve havien de jugar «sense humilitat». Allò que s’aprèn al Madrid des que un hi entra. I que pot explicar tantes victòries que no arriben necessàriament des d’un futbol exquisit, sinó des de la fam. La fam de l’àguila caçadora