Josefina, el llebrer que va vèncer la forca

Com més veig la tele, més estimo el meu gos. Permetin-me que avui hagi modificat una mica aquesta cèlebre frase de Diògenes -que després van popularitzar amb encert Lord Byron i Gerald Durrell-, perquè vull parlar-los de l'extraordinària tasca que està fent Dani Rovira a El hormiguero. Apareix, intermitentment, una vegada cada setmana, o cada dues, o cada tres, i ens presenta un gos. No són gossos qualsevol. Són criatures que han sobreviscut a la bestialitat de les anomenades persones. Aquesta setmana ens ha presentat Josefina, un llebrer que ha pogut vèncer la forca. El seu amo o mestressa volia desfer-se de Josefina. I li va lligar una soga al coll i la va penjar. La va deixar allà, suspesa en l'aire, llançant els últims espasmes abans de morir. Però Josefina, miraculosament, es va escapar del seu propi penjament. I després d'un any de vagar sense rumb ni esperança, unes ànimes piadoses la van recollir. Tenia encara la soga al voltant del coll. S'havia incrustat al voltant del seu coll més de dos centímetres almenys. Els vasos sanguinis no fluïen. Estaven comprimits. I aquesta falta de fluid de retorn li va provocar un engrandiment del cap. Ja no semblava un llebrer. Semblava un monstre. Ara, a base de cures i d'amor, Josefina s'està recuperant a poc a poc. I Dani Rovira ha conduït Josefina fins al plató d'El hormiguero per buscar que algú l'adopti. ¡Ah! Potser els deu estranyar que avui dediqui la columna a un pobre gos. Encara que no hi estiguin d'acord, només aspiro que em comprenguin. Jo podria, tranquil·lament, transformar aquest racó en un monogràfic diari sobre les perversions que ens fan, per exemple, els informatius. Els de les cadenes públiques sobretot. Hi ha material de sobres. Si ahir els comentava la manera d'explicar la cimera recent al Palau per part dels tamboriners del TV-3, avui tocaria parlar-los de com ha donat el TD estrella de TVE-1, el de les 21.00 hores, l'escàndol del fiscal Moix. Van començar, dimarts 30, amagant-ho més enllà del minut 13. O sigui, no donarem importància al tema. Després ja no van poder dissimular-ho més, i ho van haver de donar fins i tot en el sumari d'obertura. ¡Ah! Sempre a remolc d'aquesta actualitat, tan incòmoda.

Però avui he preferit parlar-los d'un llebrer anomenat Josefina que, malgrat la maldat d'alguns que s'anomenen persones, ha sobreviscut a la forca. Vostès perdonin.