Editorial

El Cercle i la nova economia

Els canvis tecnològics a l'horitzó i el seu impacte en l'ocupació són un repte enorme per a l'economia i la política

1
Es llegeix en minuts
 

  / FERRAN NADEU

La reunió anual que el Cercle d’Economia celebra a Sitges és des de ja fa molts anys una cita de referència, probablement la més important en el nostre entorn de les que convoquen destacats representants del món de les finances i l’empresa, amb una important presència també de dirigents polítics de primer nivell. La trobada d’aquest any, la 33a, està seguint la tònica habitual del Cercle de fugir de la complaença i abordar amb claredat els problemes i els reptes que planteja una economia de manera creixent globalitzada, un fenomen irreversible per més que els populismes de tota mena  –amb l’Administració de Trump en un lloc destacat– vulguin frenar-lo recorrent a la demagògia.

  

 La poderosa emergència de l’anomenada nova economia és una de les característiques del món d’avui, i sovint la seva relació amb l’economia tradicional no és fàcil. Per això té especial valor que ahir a Sitges es poguessin sentir opinions de conspicus representants dels dos mons. Perquè tan perillós resulta l’immobilisme i la defensa a ultrança de l’únic model de negoci que ha imperat fins a una data recent com l’acceptació sense condicions de fórmules empresarials que, amb el reclam d’oferir al consumidor facilitats en la prestació de serveis, incorren en un greuge comparatiu –fonamentalment en el terreny fiscal– impossible d’admetre.

Notícies relacionades

  

 En el que sí que coincideixen tant la nova com, sobretot, la vella economia és a diagnosticar el gran impacte que a curt termini tindrà en l’ocupació –i, per tant, en la vida de les persones– la revolució tecnològica que s’acosta, impensable fa només una dècada. La robotització i el perfeccionament dels algoritmes informàtics convertiran en prescindibles no poques activitats laborals i professionals. El Nobel d’economia Jean Tirole, present a Sitges, advoca per «protegir el treballador, no el lloc de treball», precisa síntesi de l’actitud que ha de prevaler davant el desafiament plantejat. El repte és enorme, i requerirà intel·ligència i coratge dels poders públics i responsabilitat dels principals actors de l’economia i de les finances internacionals. Però si només preval el benefici immediat i la política no pot embridar el poder dels diners, el món serà definitivament un lloc més injust i inhòspit del que és avui.