Cinc notes sobre Pedro Sánchez

El triomf de Pedro Sánchez només sorprèn per la seva contundència: 10 punts d’avantatge sobre la seva rival i victòria a totes les comunitats autònomes, tret d’Andalusia i Euskadi, feus lògics de Susana Díaz i Patxi López. Avui destacaré cinc raons d’aquest resultat.

 1. Tenacitat. Potser exagera Josep Borrell al dir que estem davant d’una resurrecció «que serà estudiada per les ciències socials i a les business school, però no hi ha dubte que mostra el coratge, la tenacitat i l’ambició que marquen el personatge. Ja volia liderar el PSOE el 2014, quan molt pocs el coneixien, i va aconseguir guanyar Eduardo Madina. Va voler ser president el 2016 –tot i encapçalar el segon partit– i per fer-ho va intentar aliar-se amb Ciutadans i Podem. No ho va aconseguir... però no va desistir. I després de ser enderrocat l’1 d’octubre va emprendre –abandonat per molts dels seus– una llarga i dura costa amunt per recuperar el lideratge. Si la tenacitat és la clau, serà president de Govern.

 2. Capitalitzar el martiri. En política, gairebé tot és discutible. Permetre o no la investidura de Mariano Rajoy ho era. Però imposar-la a costa de partir el partit per la meitat, contrariant el desig de molta militància i de l’electorat progressista, en el que es va percebre com un «cop d’Estat d’un sergent del cigró», va ser un greu error. I va indicar que el sergent tenia pocs reflexos. A partir d’aquí, Sánchez va saber enfundar-se la imatge de màrtir per haver buscat una alternativa a la dreta. No és exacte al 100%, però els mites són part de la política.

 3. Mala candidata contrària. Sánchez va intentar el Govern del canvi i s’ha reafirmat. La candidata contrària –el sergent– només ha sabut ostentar el suport de l’aparell. Un diari que l’ha recolzat la va entrevistar divendres i només va poder titular: «L’obligació d’un secretari general és unir el partit» i «Vull un PSOE d’àmplies majories». Dos obvietats estèrils. La candidata demostrava una vacuïtat total. ¿Per què la van recolzar polítics responsables i rodats?

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

4.  Aprofitar la propaganda contrària. La dreta i part del PSOE han pintat Sánchez com un perillós esquerrà. I aquesta desqualificació l’ha beneficiat davant una militància irritada i dolguda per la política anterior que ni José Luis Rodríguez Zapatero ni Alfredo Pérez Rubalcaba van saber explicar i defensar. Sánchez és un pragmàtic que es va entendre amb Albert Rivera i que sap que ha de pactar amb la realitat. Dir que «podemitza» és ocultar que Pablo Iglesias, els independentistes i el PP van votar contra la seva investidura. Atacar-lo per aquí és una injustícia i possiblement una bajanada, però l’ha beneficiat més que perjudicat.

5. El business no creu la dreta. Predir és arriscat i Pedro Sánchez necessitarà intel·ligència, observar el cas d’Emmanuel Macron a França, i molta cautela però la seva elecció no ha generat, de moment, cap pànic financer. Ahir la borsa pujava amb certa força. L’Ibex no subscriu el pensament màgic de la dreta o l’esquerra: que Sánchez és reticent a la Unió Europea i l’economia de mercat. Això sí, Rajoy patirà més.