Ricard III i Pedro Sánchez I

Passen coses tan rares com en temps dels Plantagenet i els Tudor. Mentre el TNC escala el cim més alt amb el 'Ricard III' de Xavier Albertí i Lluís Homar, Pedro Sánchez I, coronat de mentida i després proscrit per impostor, és catapultat pel poble al tron dels socialistes. Mentre Ricard III, el protagonista deforme i malvat de l’única obra de William Shakespeare dramàticament inversemblant, crida «el meu reialme per un cavall» i mor sense trobar qui li faci el canvi, Pedro Sánchez I, el ressuscitat, cavalca amb una aura de vencedor tan resplendent que no deixa espai per a més conspiracions de l’antiga noblesa.

Mentre Ricard III somia en la interminable corrua dels innocents que ha assassinat per arribar a un poder al capdavall efímer, Pedro Sánchez I observa com els seus assassins es converteixen en cadàvers. «Demà en plena batalla pensa en mi», repetien els morts a Ricard III, el mateix que l’espectre de Pedro Sánchez I devia mormolar en somnis a Felipe González i Susana Díaz. L’Anglaterra del segle XV i l’Espanya del XXI desprenen un tuf semblant: canvi de dinastia.

Ha costat molt que el TNC abandonés el populisme escènic d’èpoques anteriors i es convertís en el temple de la cultura que va somiar Josep Maria Flotats. Ha costat, però aquest 'Ricard III' ho certifica. Més costarà, és de témer, que Pedro Sánchez I arribi a convertir Espanya en el país que desitgen els que, amb el seu vot inapel·lable, han enterrat el PSOE com a mansa sucursal del Partit Popular.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Quan escrivia 'Ricard III', un encara poc expert Shakespeare feia proves amb escenes històriques que anaven contra la versemblança escènica. Enamorar una princesa a qui acabes de matar el marit i el pare, el rei, de cos present a l’escenari, és del tot impossible, però Ricard III ho assoleix.

Això que va passar diumenge, tampoc és versemblant, també surt de qualsevol guió, però caldrà veure si adquireix grandesa o degenera en esperpent.