Lluita pel poder al PSOE

Gairebé 188.000 militants del PSOE tenen demà l’oportunitat d'elegir el seu secretari o secretària general per segona vegada en la història. A l’elecció s’hi presenten dos candidats principals i un outsider, Patxi López, que, tot i això, ha guanyat punts després de la seva bona prestació en el debat de dilluns. Però l’elecció està tan polaritzada entre la presidenta andalusa, Susana Díaz, i l’anterior secretari general, Pedro Sánchez, que els partidaris de l’exlehendakari només tindran l’oportunitat d’inclinar la balança cap a un o altre costat.

Després de la multitudinària i aparatosa presentació de la seva candidatura a Madrid, envoltada de tots els exdirigents socialistes i de gairebé tots els barons del partit, semblava que el triomf de Díaz estava cantat. Sán-chez, però, ha demostrat, amb la consecució de tot just 6.000 avals menys que la seva rival, que és un candidat dur de rosegar i que ha sabut capitalitzar el seu enderrocament per les braves en el comitè federal de l’octubre. Per tant, tot pot passar.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

En realitat, s’enfronten dos projectes personals en una lluita pel poder amb poques diferències ideològiques, entre altres raons perquè la ponència marc del congrés del juny ja està redactada –per dos partidaris de Díaz, per cert– i, tot i que s’hi poden introduir esmenes, no serà mai un projecte de nou encuny. Sánchez retreu a Díaz ser la candidata dels notables i del PSOE del passat, mentre que la presidenta andalusa acusa el seu rival de no oferir un projecte coherent i ser vague. El principal problema de Sánchez és la falta de credibilitat a ulls de bona part del partit, encara que la seva oferta sembli més adequada a la situació política del final del bipartidisme i les seves propostes d’aliances (amb Podem, de provada dificultat) puguin facilitar la derrota del PP. Davant d’això, Díaz reivindica un PSOE guanyador davant del derrotat per dues vegades sota el lideratge de Sánchez, però la seva condició de figura capaç de vèncer el PP està per demostrar i el seu descens en vots a Andalusia no ajuda a creure les seves afirmacions.

Malgrat les promeses que el guanyador o guanyadora comptarà amb els rivals, no sembla que el PSOE en surti enfortit. Guanyi qui guanyi, la diferència serà mínima i el partit pot quedar més dividit del que ja està. Una mala notícia per a l’esquerra i per a la salut de la democràcia espanyola.