EN CLAU EUROPEA
La dreta imita Macron a Àustria
Sebastian Kurz, el jove líder conservador, trenca amb els socialdemòcrates i força unes eleccions anticipades a l'octubre
Els comicis donen una oportunitat a l'extrema dreta per entrar en Govern de coalició
zentauroepp38454022 austrian foreign minister and new head of the conservative p170519172206 /
El nou líder del Partit Popular austríac (ÖVP), Sebastian Kurz, ha posat fi a la coalició governamental amb els socialdemòcrates i ha forçat unes eleccions anticipades el 15 d’octubre. El ministre d’Afers Estrangers, de 30 anys, aspira a imitar el president francès, Emmanuel Macron, i aprofitar la seva popularitat personal per millorar les expectatives del seu partit, que els sondejos col·locaven en tercer lloc d’intenció de vot, per darrere de l’ultra Partit de la Llibertat (FPÖ) i dels socialdemòcrates (SPÖ). De moment, la maniobra sembla que funciona ja que des de l’elecció de Kurz al capdavant del partit algunes enquestes indiquen un salt en les seves expectatives electorals al passar del 20% al 26%-35% en intenció de vot i col·loquen els conservadors al davant.
L’aposta de Kurz, no obstant, ofereix l’oportunitat a l’extrema dreta de tornar al Govern federal, després que estigués a punt d’aconseguir el 2015 la presidència del país, quan el candidat de l’FPÖ, Norbet Hofer, va escombrar de forma humiliant els candidats popular i socialdemòcrata, els dos partits que dominen Àustria des del 1945. Fins a finals d’abril, els sondejos indicaven que els ultres podien obtenir el 32% dels vots en les legislatives.
Kurz, que el desembre del 2013 es va convertir amb 27 anys en el ministre d’Afers Estrangers més jove de la Unió Europea (UE), va ser nomenat president dels conservadors el 14 de maig, després que Reinhold Mitterlehner, fins ara líder de l’ÖVP i vicecanceller austríac, dimitís dels dos càrrecs enmig d’una pugna a l’interior del partit.
El noi prodigi del país
Adulat pels tabloides austríacs com el «noi prodigiós», Kurz ha obtingut carta blanca dels dirigents del partit per dissenyar l’estratègia electoral, designar els candidats i remodelar l’ÖVP a la seva imatge. Kurz ha anunciat la intenció de posar en marxa un moviment polític, a semblança de Macron, amb una llista de candidats on hi hagi un repartiment equilibrat entre dones i homes i que inclogui diverses figures independents de la societat civil, avalades pels conservadors. El seu pla consisteix a captar simpatitzants d’altres formacions per poder debilitar-les, controlar les decisions, eliminar les referències partidistes massa marcades per reforçar la imatge de moviment global i seduir tant els votants de l’extrema dreta com els dels socialdemòcrates.
Kurz, que va abandonar els seus estudis de Dret per prosseguir la seva carrera política, es va unir al Partit Popular el 2003, quan governava en coalició amb l’extrema dreta. La seva popularitat emana del seu dinamisme juvenil, de la seva gestió per aturar l’onada de refugiats del 2015-2016 i tancar la ruta balcànica i de les seves reiterades crides a la UE a posar fi a les negociacions d’adhesió de Turquia. Kurz també és un dels més fidels suports del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, que ha vist com aquesta setmana el Parlament Europeu es pronunciava contra el seu règim autoritari.
El gran repte de Kurz és ampliar la declinant base agrària i rural del Partit Popular amb la captació del creixent vot urbà, especialment a Viena, i desprendre l’ÖVP de la seva etiqueta de Partit de l’Església, que és un obstacle per atraure els nombrosos votants d’origen estranger (gairebé el 10% a Viena).
Kurz afirma que el seu objectiu és evitar que l’extrema dreta resulti el partit més votat, encara que té més punts de coincidència que discrepàncies amb l’FPÖ. A més, el to agressiu del líder ultra, Heinz-Christian Strache, perjudica les seves expectatives. El canceller socialdemòcrata, Christian Kern, i Kurz tenen molta més popularitat. Tot i això i l’aposta de Kurz, la fragmentació del vot fa difícil que conservadors o socialdemòcrates puguin governar després de les eleccions sense el suport de l’extrema dreta, tret que tornin a reeditar la gran coalició.
Notícies relacionades
El Partit Popular ja va trencar el 2000 el tabú de governar amb els ultres, i per això una coalició entre conservadors i extrema dreta sembla la més probable sobre la base de les seves coincidències polítiques. Els socialdemòcrates també han començat a plantejar-se aquesta possibilitat. Kern i el seu equip estan treballant en un «catàleg de criteris» que hauria de respectar l’FPÖ abans de plantejar-se la possibilitat de cooperació governamental, com una fórmula per reconèixer la realitat de la seva força electoral i intentar al mateix temps depurar el partit de les seves arrels autoritàries i antidemocràtiques.
