Anar al contingut
DEBAT ELECTORAL

La batalla pel relat

Enric Hernàndez

En la guerra fratricida del PSOE, la lluita per la supervivència personal s'anteposa a la reconstrucció d'un projecte col·lectiu fet miques

En l’adversitat, l’ésser humà s’engrandeix o es fa petit, sense terme mitjà. La nostra identitat social, amb les seves virtuts i misèries, és un aparador personal, l’ombra que projectem al nostre entorn. Només en les situacions límit emergeix el que som de veritat. N’hi ha que perden la memòria de l’ahir i la perspectiva del demà, ocupats solament en l’avui, en la seva salvació particular. I també els que, sabedors que cap conflicte és etern, actuen pensant en l’endemà. Que no tot es trenqui. O a recollir els trossos per recompondre-ho després.

En la guerra fratricida que manté la família socialista escasseja l’altura de mires i sovinteja, en canvi, el pur instint de supervivència. Amb un partit fet miques i a la deriva des de fa un lustre, quan el va sorprendre governant una crisi filla del neoliberalisme però homicida de la socialdemocràcia, el socialisme espanyol ha posat més afany a buscar culpables que a trobar remeis. No s’entreveu, ni en discursos ni en documents, que els tres aspirants a liderar el partit encarnin projectes polítics gaire dispars. El 'No és no' al PP de Pedro Sánchez no constitueix per si mateix, si no ens n’explica els detalls, una alternativa sòlida per disputar el poder a la dreta i transformar el país. Tampoc el '100% PSOE' de Susana Díaz, prospecte d’una recepta solament apta per a afiliats incondicionals, no per a votants per conquistar. Ni el 'Guanyem  tots' de Patxi López, salomònica crida a la unitat només útil per convertir-lo en l’únic candidat amb seient assegurat en la nova executiva. El PSOE no manté un combat col·lectiu d’idees, sinó una batalla personal pel relat. 

Guerrisme vuitanter

L’exlíder enderrocat arenga les bases esquerranes contra una cúpula còmplice del PP. I, davant l’aventurisme insurrecte, la lideressa promet un matriarcat a l’andalusa, dolç refugi de l’aparell hereu del guerrisme vuitanter. Quan cessin les hostilitats, després de les primàries de diumenge o passat el congrés del juny, al guanyador o guanyadora li costarà reconstruir els ponts dinamitats. El relat personal haurà arruïnat el projecte col·lectiu.

0 Comentaris