La cultura social, proscrita

Catalunya s'ha mantingut impermeable a tota forma d'organització cultural no jeràrquica, no elitista o no associacionista al vell estil

1
Es llegeix en minuts
 

  / ALBERT BERTRAN

Quan, fa vint anys, el president d’Admical, la modèlica associació francesa del mecenatge, va proclamar "o cultura o presons”, no pensava en campanyes de lectura destinades a promocionar el promotor sinó en la cultura com a factor de cohesió social. Mentre que a diversos països occidentals, les iniciatives culturals protagonitzades pels estrats més vulnerables i potencialment explosius del cos social han actuat de bàlsam contra els conflictes, han elevat l’autoestima i han generat noves consciències grupals a partir de la pròpia expressivitat, Catalunya s’ha mantingut impermeable a tota forma d’organització cultural no jeràrquica, no elitista o no associacionista al vell estil, sigui dit amb reconeixement a la capacitat integradora de bona part de les associacions culturals o recreatives del país.

Notícies relacionades

Val la pena recordar que l’activitat cultural més interessant del  desgraciat Fòrum 2004 va ser l’exposició del MACBA i l’Institut de la Mina (80% d’absentisme). Un brot al desert. Tan refractari és el nostre món cultural a abandonar el dirigisme que ni als comuns se’ls va acudir introduir la cultura social des de l’l'Institut de Cultura de Barcelona (Icub), i això que disposem d’estudiosos i corpus teòric. Els comuns concebien la cultura en termes d’agit-prop i, al veure que no colava, van tornar al vell model, socialista i sociovergent, que té l’èxit assegurat gràcies a l’assumpció burocràtica del poder a través de la gestió del calendari.

Si resulta que l’Icub, la més sofisticada maquinària de despotisme cultural il·lustrat, és incapaç d’impulsar res que no controli al 100%, caldrà crear un organisme que impulsi la cultura social. Amb poca gent ben preparada, que n’hi ha, el canvi es notaria tot seguit. I si els municipis s’abstenen, que la Generalitat ho incorpori, en un lloc d’honor i al costat de la hisenda pròpia, a la llista d’organismes del nou país que posa en marxa sense esperar el referèndum.