Menys és més (a vegades)

El zàping proporciona en ocasions grates sorpreses. Em va succeir quan vaig topar amb una noia que cantava, amb una veu esplèndida i emotiva, una cançó en català, acompanyada per un guitarrista. Després en va venir una en castellà, també boníssima, i es va acabar el concert. Em vaig quedar sense saber qui eren els que m’acabaven de proporcionar una estoneta de felicitat, però no vaig trigar a descobrir-ho: atenien per Maria Arnal i Marcel Bagés i acabaven de publicar 45 cerebros y 1 corazón, que vaig comprar dies després a la FNAC juntament amb el nou de Ray Davies, Americana, el millor que ha gravat en solitari el líder dels Kinks, ¡als 72 anyets!

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Poc acostumat a rebre alegries del pop català (i espanyol), 45 cerebros y 1 corazón m’ha tornat l’esperança concebuda fa anys amb el primer disc de Manel: hi havia vida en el pop domèstic, gent amb talent i sensibilitat que fins i tot aconseguia el favor del públic. Mies van der Rohe deia que menys és més, i el disc d’Arnal i Bagés ho confirma: és d’una nuesa absoluta, poc més que veu i guitarra, però hi ha sinceritat, sentiment i entusiasme. I talent, ja que amb allò no n’hi ha prou. Sis peces en català i cinc en castellà, ideal per no vendre res ni a Catalunya ni a Espanya, però espero que això no succeeixi perquè el disc val la pena. Lluny de la dolçor un pèl encaramel·lada de Sílvia Pérez Cruz, la veu d’Arnal, a vegades aïrada, a vegades aflamencada, és d’una contundència emocional insòlita, i la guitarra de Bagés va més enllà del mer acompanyament.

Reivindicatiu sense el menor to pamfletari, tendre quan convé i salvatge quan és necessari, 45 cerebros y 1 corazón és una benvinguda raresa en el panorama del pop espanyol. Si és que es tracta de música pop, cosa que tampoc està tan clara, ja que la proposta és com un crit auster i sec que no s’oblida de la bellesa i del sentiment. El que diem: a vegades, el zàping proporciona unes agradables sorpreses que t’alegren uns minuts de la vida mentre esperes, estirat al sofà, que comenci la pel·lícula o el telefilm de torn.