Esperant el 'gall' blanc que no arriba

La Lliga llangueix per al Barça. S’acosta al desenllaç encara a l’espera del gir inopinat. El Sevilla no va forçar el gall als blancs que provoqués una lliscament a la taula. El Madrid presenta realment bona veu i Cristiano Ronaldo no és com el representant espanyol a Eurovisió. Crida fort i dispara dur. ¡Uuuh! Només queda el Celta per esquerdar les cordes vocals madridistes. Menys fe hi ha al Màlaga. Per moltes raons. Tot es desvelarà aviat, aquesta mateixa setmana.

Tots dos són equips davant dels quals el Barcelona es va encongir. Ho va recordar ahir Luis Enrique, com si es volgués animar a si mateix. Però fins i tot sabent que la gràcia del futbol radica en la seva falta de linealitat i que l’inesperat sorgeix en ocasions per aplacar complaences, no fa la impressió ara mateix que l’equip de Zidane s’hagi de quedar empantanegat. Estirant la metàfora del cant, no se li endevina cap afonia sobtada.

Res per regalar

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Deia Luis Suárez en una entrevista amb aquest diari que la lliçó d’aquest curs que convé retenir consisteix en el fet que no es pot regalar ni un minut. El Barça, efectivament, està pagant per badades puntuals davant contrincants menors. Això s’ha anat dient des de fa setmanes. I així serà fins al dia del balanç final. I també s’haurà de recordar que Neymar, tan implacable ahir i subratllant tot el que ha crescut aquest any, va tenir el seu moment infantil a la Rosaleda que li va suposar una expulsió fatal per a l’equip i les seves aspiracions en aquest campionat. 

El Barça va fent doncs el que ha de fer. Allargar el pols fins al xiulet final, fins i tot amb una defensa vestida amb peces de roba poc conjuntades. Li va quedar bé la presència de Marlon. Grinyolava, en canvi, més Digne, al lateral dret, aquella posició que ha propiciat molts galls aquest any. Un més a Canàries.