El cos com a reclam

Dani i Irina: una qüestió intimíssima

No es tracta que els homes no apreciïn les dones. Es tracta que aprenguem a apreciar-nos a nosaltres mateixes

1
Es llegeix en minuts

Al pobre Dani Rovira l’han maltractat a les xarxes per un  tuit en què deia que es va quedar mirant una marquesina amb un anunci de llenceria. Jo miro el mateix anunci cada dia. Quan agafo el bus. La model es diu Irina Shayk. De tant mirar-la m’he adonat d’una cosa, Irina és molt prima (1,80 d’altura, 57 quilos). Però als de la firma no els deu haver semblat suficient. I li han aplicat una tisorada amb Photoshop que riu-te’n de la que van fer a Inma Cuesta al seu dia i que tant enrenou va crear. 

  

 En aquestes dates, per allò de l’operació biquini, ens bombardegen amb imatges de dones que no tenen res a veure amb una dona real. Fins i tot a dones que ja han nascut sobrenaturalment belles se les retoca i 'photoshopeja' per eliminar-los cel·lulitis i plecs. És l’ocasió que reflexionem sobre l’epidèmia de desordres alimentaris que vivim: l’ortorèxia afecta el 28% de la població dels països occidentals, segons l’OMS. El 5% dels joves espanyols d’entre 12 i 18 anys pateixen alguna mena de trastorn alimentari diagnosticat, segons l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia. A més a més, l’11% de persones de la mateixa franja d’edat el pateixen sense haver-los diagnosticat encara la malaltia. Es tracta d’una epidèmia induïda socialment, perquè fins als anys 80 la prevalença d’aquesta mena de trastorns era pràcticament nul·la.

Notícies relacionades

    

La indústria cosmètica ha crescut el 50% en els últims sis anys. El mercat dels productes dietètics va créixer el 7% el 2016, fins a arribar als 920 milions d’euros. Tots dos es nodreixen de la inseguretat de les dones. ¿Han pensat, vostès, que mentre estiguem obsessionades amb el nostre cos i el nostre aspecte deixarem de preocupar-nos per coses importants com lluitar per la igualtat de salaris o per un món més just? El mite de la bellesa és un anestèsic poderosíssim. Al final, que Dani miri una noia no és una qüestió només masclista. És una qüestió capitalista, consumista, social. No es tracta que els homes no apreciïn les dones. Es tracta que aprenguem a apreciar-nos a nosaltres mateixes.