Verstrynge i el feixisme

Iannis Varufakis ho ha resumit millor que ningú: «Soc antiglobalització i antineoliberal, però per sobre de tot, antifeixista». ¿Pot ser que existeixi un argument millor que aquest de l’exministre de finances grec per frenar Marine Le Pen i tot el que ella representa? ¿Com es pot definir algú d’esquerres i propugnar a la vegada una abstenció a la segona volta de les eleccions franceses quan del que es tracta és de lluitar contra el feixisme? 

Les preguntes van dirigides, evidentment, als seguidors de Jean-Luc Mélenchon, però també a aquells que aquí s’escuden en una falsa i perillosa equidistància entre Le Pen i Macron. Començant per la inquietant ambigüitat del número dos de Podem, Pablo Echenique, i seguint per alguns dels gurus mediàtics d’aquest partit. El més irritant és Jorge Verstrynge, que fa uns dies va evidenciar, una altra vegada, els seus pocs principis i menys escrúpols, al reconèixer a La Sexta que per ell la candidata feixista francesa no és un problema. És més, va subratllar que Le Pen representa el populisme d’esquerres que aquí encarna Podem. Flac favor. El mateix que li ha fet ERC a la francesa Catalunya Nord als seus col·legues d’aquí al demanar el vot en blanc. 

L’alternativa

Notícies relacionades

L'Església catòlica francesa guarda silenci davant la segona volta

Plorar de pena

Que als electors d’esquerres no els agradi Macron és normal. El contrari resultaria preocupant perquè malgrat que intenti presentar-se com un vers lliure ha demostrat que el poder no l’ha de témer, que col·laborarà amb l’oligarquia com fins ara i que Angela Merkel tindrà en ell un soci fidel. Però al candidat centrista no se’l pot acusar de ser complaent amb el terrorisme islamista, com va fer la líder del Front Nacional en el debat aferrissat que tots dos van protagonitzar dimecres. I té raó Macron quan acusa Le Pen de fomentar l’odi amb un programa tan inconsistent com carregat de verí. 

Així que, un cop situats en el dilema i per més que el «pragmatisme» laboral que defensa el líder d’¡En Marxa! sigui molt preocupant, l’alternativa (i aquest diumenge no n’hi ha cap altra) és el feixisme.