Editorial

Els plans de vivenda i els joves

Les ajudes oficials no poden ocultar els problemes de fons que dificulten l'accés a una llar estable

1
Es llegeix en minuts
icoy36922419 inmobiliaria alquiler venta pisos170306193313

icoy36922419 inmobiliaria alquiler venta pisos170306193313 / RICARD CUGAT

L'anunci per part del Govern espanyol de l’esborrany del Pla Estatal de Vivenda 2018-2021 torna a posar sobre la taula una sèrie de reflexions sobre les dificultats de l’accés a una llar estable i el seu manteniment per part d’amplis col·lectius castigats per la gran recessió, especialment la població més jove. No s’ha de sostreure al projecte governamental les bones intencions que l’animen. Resulta una bona proposta incrementar fins a 10.800 euros l’ajuda per a la compra d’una vivenda habitual als menors de 35 anys que tinguin uns ingressos mensuals inferiors als 1.600 euros, amb un límit del 20% del valor de l’immoble. També és un bon propòsit els suports a aquest mateix sector respecte als lloguers, que arribaran fins al 50% de la mensualitat sempre que aquesta no superi els 900 euros. 

Notícies relacionades

Però tot sembla indicar que ens trobem davant un altre pedaç que no pot ocultar els verdaders problemes de fons. Les ajudes que conviden a la compra de la vivenda no tenen entre nosaltres feliços precedents. Induir un jove a entrar, amb una mínima quantitat inicial, en el llarg túnel de les hipoteques pot ser més que una empenta, un salt mortal al buit, com l’experiència recent així ho indica. El pis en propietat no sempre és un bé rendible. Moltes vegades és un llast que, per un costat, encadena a pagar el deute contret amb l’entitat financera i, per un altre, limita les possibilitats de moviment geogràfic en un context en què la precarietat laboral indueix els joves a desplaçar-se a buscar oportunitats. Però l’alternativa del lloguer no és millor: recórrer amb pocs recursos al mercat de l’oferta i la demanda descontrolades, a més a més d’alimentar una tempesta a l’alça de preus, acostuma a condemnar a la frustració molts projectes personals.

És tot el marc econòmic global el que s’ha de tenir en compte per dirigir millor el tret del necessari suport oficial. El foment dels pisos de lloguer social  ha de ser un objectiu prioritari, i el nou pla de vivenda ho preveu únicament de forma molt tímida. Les ajudes, per benvingudes que inicialment siguin, no poden seguir sent petits remeis que només mantenen una injusta situació general. I encara menys han d’agitar vicis que ens van portar a la ruïna del totxo i de tota l’economia.