Seguretat sense asfíxia
Casos com el de l'individu que va entrar a l'estadi de l'Espanyol amb una arma de fogueig posen a prova la societat d'avui
marcosl38242611 cornella el prat 29 04 2017 deportes alba de170430151248 /
No és cap broma que algú introdueixi una pistola en un estadi. No importa si és o no de fogueig. No es distingeix. I no és cap broma que algú la desenfundi i faci, a més a més, el gest de disparar, encara que de l’arma només surti un petard. Durant el derbi no va passar res greu. José Manuel Pérez Díaz, trastornat per la combinació de fàrmacs i alcohol i afectat d’una greu irresponsabilitat, va ser ràpidament reduït. Una sort. Amb el partit començat i les grades plenes a vessar, s’hauria pogut perfectament produir una estampida de pànic de serioses conseqüències. No va ser el cas.
José Manuel ha de ser castigat. Ho serà. No pot tornar a entrar a un recinte esportiu durant molt temps. No serveix ni remotament com a excusa que s’espantés davant l’amenaça de radicals blanc-i-blaus per la seva celebració, com ha explicat a aquest diari. Segur que no va ser l’únic aficionat que va celebrar els gols del Barça a dins de l’estadi. Ni tampoc l’únic que portava posada la samarreta blaugrana. Ell sí que va ser l’únic que va amagar una 38 automàtica negra.
També ha de ser sancionat el RCD Espanyol. Ho serà. Precisament per això. Per no impedir que entrés una arma a casa seva. Van fallar els controls de seguretat. No resulta gens fàcil registrar més de 30.000 aficionats a fons. Això s’entén. I encara més quan aquestes 30.000 persones no hi arriben de forma escalonada, sinó que generalment solen concentrar-se a l’entrada quan falta mitja hora perquè soni el xiulet inicial del partit. Les cues resultarien inassumibles, i les protestes, sorolloses.
Notícies relacionades
Vivim en temps de psicosi terrorista i la responsabilitat de cada club ha de ser màxima
Però no es pot oblidar que vivim en temps de psicosi terrorista i la responsabilitat de cada club ha de ser màxima. L’incident de José Manuel Pérez és més aviat aïllat. Però s’ha d’estar alerta. Combinar la seguretat i la defensa de l’oci lliure i sense asfíxies és el gran desafiament de les societats contemporànies. No hi ha armes infal·libles per a això. Tant de bo hi hagi els millors controlant els accessos als camps.
