Atrapats en el Castor

L’escandalós succés del dipòsit submarí de gas Castor –al davant de la costa de Vinaròs– suma un nou capítol amb un informe del prestigiós Institut Tecnològic de Massachusetts que aconsella no desmantellar-lo pel risc que augmentin els sismes a la zona. És un pas més d’una història que sembla més fruit d’una febril imaginació que del rigor exigible a un Estat modern. Concebut per emmagatzemar grans quantitats de combustible i esquivar-ne l’encariment sobtat, les operacions d’ompliment del magatzem es van suspendre l’any 2013 després que es comprovés la seva relació de causa-efecte amb prop de mil sismes al nord de Castelló i el sud de Tarragona. Si amb això ja n’hi va haver prou per a la sorpresa de la ciutadania per la frivolitat tècnica amb què es va afrontar el projecte, després va venir l’estupor al saber-se que l’Estat volia indemnitzar amb 1.350 milions d’euros l’empresa concessionària. La sensació d’estafa –legal, per descomptat– es va estendre entre els espanyols, que pagaran durant 30 anys aquesta indemnització mitjançant la factura del gas. Un autèntic escàndol que no ha costat el cap de cap càrrec públic: el ministre que va autoritzar la compensació, José Manuel Soria, va deixar el Govern tres anys després, però per haver eludit les seves obligacions fiscals. La decisió de no buidar –si més no, de moment– el Castor pel risc de nous moviments sísmics segurament és la indicada tècnicament, però revifa el dolor de les ferides profundes.