Dues mirades

¡Soc un insubmís!

Chirac era tan 'sistema' com Macron. O potser fins i tot més. Del pare a la filla, els Le Pen han passat de ser bogeria a convertir-se, per a alguns (¿quants?) en solució

1
Es llegeix en minuts
mbenach38257777 emmanuel macron  head of the political movement en marche   170501222954

mbenach38257777 emmanuel macron head of the political movement en marche 170501222954 / PHILIPPE WOJAZER

Plantu  ha tornat a convertir un dibuix en una enciclopèdia, en material per a la reflexió. En la seva col·laboració a 'Le Monde', a les portes de l’Elisi hi ha dos homes uniformats amb camisa marró fosc, corbata negra i braçal de color vermell amb unes lletres al mig. Presidint l’edifici, una petita bandera de França, al fons, i, en primer pla, la mateixa combinació del braçal: vermell, blanc de fons i lletres negres: FN. No cal insistir gaire en les evocacions cromàtiques. Al davant del dibuix, un esbirro agafa un home negre pel coll i l’empeny cap a un camió on hi ha, apilats, més negres, àrabs, estrangers. L’home, desesperat, crida: «¡Potser hauries pogut votar Macron!”. Dirigeix la seva queixa a un que té el puny aixecat i que respon: «¡Impossible! ¡Sóc un insubmís!». 

Notícies relacionades

    

Com diu la meva companya Emma, estem entre la incertesa i les ombres. Entre qui és contemplat com un capitalista ferotge i qui, com Marine Le Pen, anuncia un panorama fosc, gràcies, en part, a tots aquells que volen anar contra el sistema sense calcular que el vot de protesta és, a França, als Estats Units, a tants altres llocs, un aval per al feixisme. O sense que això els importi. No sembla que l’efervescència republicana sigui avui tan contundent com ho era el 2002. Chirac era tan sistema com ho pot ser Macron. O potser més i tot. Del pare a la filla, els Le Pen han passat de ser bogeria a esdevenir, per a alguns (¿quants?) solució.