El mercat literari

Aquest llibre és dolent

La majoria de les obres que apareixen a la llista de més venudes per Sant Jordi són una enganyifa

2
Es llegeix en minuts
38154081 60

38154081 60

Existeix la tendència a posar-se a la defensiva davant l’afirmació «aquest llibre és dolent». Provin de dir-ho al Twitter; jo, els cops que ho he fet, m’hi he trobat amb reaccions que anaven des de l’intent de portar l’assumpte a un terreny molt personal (un cop em van respondre: «doncs a ma mare li ha agradat; li estàs dient ximple a ma mare?») fins al d’aplicar-me una mena de llei Godwin descafeïnada (fa un parell de dies em van acusar d’estalinista per dir-ho, i tothom sap que Stalin, en l’imaginari popular, no arriba a sumar tants punts de maldat com Hitler).

La cosa és que aquests darrers dies, amb la publicació de la llista dels títols més venuts de Sant Jordi, s’ha generat una discussió ben interessant sobre el que és bo o dolent pel que fa a la qualitat literària. Bé. Ara repetiré una cosa amb la tranquil·litat que em dóna haver-la dit ja abans del dia D i sabent que no és aquesta una informació que jo els hagi ocultat perquè vostès compressin confiats: la majoria dels llibres que apareixen a les llistes dels més venuts per Sant Jordi són dolents.

LA LLISTA D'ABANS I DE DESPRÉS

¿Saben per què la llista de més venuts per Sant Jordi es publica una setmana abans de Sant Jordi i després coincideix efectivament amb la llista real dels més venuts? Doncs això passa perquè un 'best-seller' ja ve pensat d’abans perquè vostès el comprin. És una mica com quan les revistes de moda et diuen al febrer que aquest estiu els pantalons es portaran grocs i de campana, i al març et trobes totes les botigues dels centres comercials plenes de pantalons grocs i de campana: els llibres, igual que els pantalons, no surten del no-res.

S'ha de recuperar el respecte per la cultura,  S'ha de recuperar el respecte per la cultura, que s'ha perdut per prioritzar el mer negoci

Notícies relacionades

Ara mateix, el nombre d’exemplars que s’imprimeix d’una primera edició d’una novetat literària sol oscil·lar entre els 800 i els 1.000. Si l’autor és conegut, aquesta primera edició pot arribar fins als 5.000 exemplars. A Catalunya hi ha 800 llibreries col·legiades. Pensin ara quants exemplars dels llibres més venuts aquest passat Sant Jordi van comptar apilats a les parades i multipliquin-lo pel nombre de llibreries: en surten més de 5.000. Deuran dir: «És clar, les editorials arrisquen». Sí, però ¿arriscaran a cegues? No: aniran a buscar la cara coneguda i el tema d’actualitat, i ho faran pel simple motiu que suposen que vostès també preferiran gastar-se els diners en algú que els sigui familiar o que parli d’alguna cosa que els cridi l’atenció, i per a això serveix un cantant famós o un periodista mediàtic, una malaltia, uns quants premis disfressats de literaris, o totes aquestes coses alhora.

APOSTAR PEL QUE DONA LA GANA

Així que ni la mare d’aquell tuitaire és ximple ni jo sóc estalinista ni els llibres més venuts de Sant Jordi són literatura de qualitat. No ho són i no ho seran fins que l’ofici recuperi el respecte per la cultura que ha perdut per posar pel davant el mer negoci i la responsabilitat envers el ciutadà que també ha perdut en favor del mer consumidor. Tot i que també és veritat que ningú té cap obligació de fer-ho: cadascú, al seu negoci, només faltaria, aposta per allò que li vingui de gust.