Corrupció i pressió política

Amb la seva habitual mala bava, Esperanza Aguirre ha enviat un regalet a Rajoy. Si ella, que segons ploriqueja està neta com una patena, ha dimitit per no haver vigilat, Rajoy hauria de seguir el seu exemple. No ho farà perquè és un culo di ferro. El seu lema, «qui la fa la paga», implica la seva salvació: «qui ha deixat fer, no la paga», «qui ha intentat tapar-ho, tampoc la paga». Això no ho canviarà Podem, que ha quedat gloriosament aïllat com preveia, en el seu moviment destinat, en aparença, a fer-lo saltar.

Moviment que ha estat mal interpretat, perquè no va contra Rajoy com sembla a primera vista. No cal explicar que la moció reforça Rajoy, perquè Iglesias, a diferència de Zapatero, Susana Díaz o Pedro Sánchez, és dels pocs polítics capaços de preveure la segona derivada. El problema d’Iglesias no es diu PP ni Ciutadans sinó PSOE i ben ruc fóra si no furgués en les seves contradiccions. ¿Algú li suggereix un estilet més afilat, capaç de deixar amb el cul més a l’aire els socialistes i avançar més en el propòsit de substituir-los com a primer partit de l’esquerra? Silenci absolut. El missatge de Podem és invariable: Espanya no canviarà mentre no hi hagi 'sorpasso'.

La pressió política augmenta. La situació és explosiva, però ni a Madrid ni a Catalunya sembla que hagi d’explotar res a curt termini. I no perquè la presumpció d’innocència actuï de fre com abans. Quan les proves són tan aclaparadores la societat no es resigna a esperar anys i panys que arribin les sentències en ferm i exigeix responsabilitats immediates i com més amunt millor. La diferència és que a Madrid el poder és de ciment armat, mentre que a Catalunya és de paper de fumar. 

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Un paper de fumar que es pot estripar. Artur Mas, president del partit del president, no tan sols no va vigilar sinó que, a més, rebutja les evidències, ignora la pressió política i social per la corrupció i es nega a demanar perdó i a tirar la tovallola. Per fortuna del PDECat i JxS, la CUP el va enviar a la paperera de la història. Si ara Mas fos president, la pressió pels múltiples casos de corrupció mentre ell manava a CDC o a Catalunya, el judici del cas Palau, l’ingrés a la presó del seu amic, el primogènit de Pujol, la pròxima més que probable confessió del que ell va mantenir com a número dos fins que no hi va haver més remei i la difusió d’una conversa com la mantinguda amb Lluís Prenafeta, obligarien a aturar el full de ruta fins que ell deixés de liderar-lo.

CATALUNYA VOL CANVIAR

La persistència de Mas a mantenir-se en primer pla en comptes de plegar veles per no haver sabut vigilar, per ser el fill polític de l’expresident Pujol i el padrí polític del seu fill Oriol, disminueix les possibilitats del PDECat i, de manera indirecta, empastifa el procés i el seu propi currículum de líder que va dur l’independentisme a les portes de la majoria social. Catalunya vol fer net. Catalunya vol canviar, i qui ha crescut i viscut envoltat de 'Pujols' per totes bandes no pot sostreure’s a la caiguda de la banda.