La presó, el punt d'arribada

L’escriptor Félix de Azúa puntualitza a 'Nuevas lecturas compulsivas' que, en realitat, «no hi ha camí sense punt d’arribada». El que no porta enlloc no és un camí, sinó una cinta contínua com la dels gimnasos, argumenta. Veient entrar aquesta setmana a la presó de Soto del Real Ignacio González, expresident de la Comunitat de Madrid, i el primogènit dels Pujol és clar que la corrupció és un camí que només té un punt d’arribada, la presó, abans o després. Contràriament es converteix en una cinta de passeig per al corrupte i, per sota, en una màquina trituradora per a la societat. És normal que ens escandalitzem davant d’aquestes notícies, però sobretot celebrem-les perquè significa que el viatge de la corrupció ha anat a parar de morros a la seva meta. Soto del Real s’ha convertit en un centre penitenciari vip, no tant perque disposa de més comoditats, sinó per rebre «il·lustres corruptes» financers o polítics que hi han trobat el final del seu camí, des del banquer Mario Conde fins al famós extresorer del PP, Luis Bárcenas, passant per l’amo de Marsans i expresident de la CEOE, Gerardo Díaz Ferran, o Lluís Prenafeta i Macià Alavedra, comissionistes i estrets col·laboradors de quan Pujol pare manava a la Generalitat.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

  

 Per desgràcia, la corrupció sobrevola ara mateix tot el que passa a Madrid i Barcelona. El PP està amb la soga al coll pels seus incomptables casos que, en realitat, responen a una sola causa: l’herència de l’aznarat. És probable que Mariano Rajoy sobrevisqui a aquesta nova onada de descrèdit, però la corrupció que no cessa a les files del seu partit, i de la qual ell és responsable almenys in vigilando, debilita enormement la seva acció de Govern. La bona marxa econòmica, que segueix injustament sense traslladar-se als salaris, està amenaçada tant per la corrupció, que ens torna a un escenari d’inestabilitat política, com per l’espeternec final del procés separatista. Són dues línies que probablement acabaran creuant-se en un mateix punt d’arribada, amb tot el pes de la llei.