LA CLAU

¿Moció de censura o propaganda?

Rere el cop d'efecte de Podem, l'interrogant: ¿per què advoca avui per destituir a Rajoy i no ho va fer fa un any, quan va estar en la seva mà?

1
Es llegeix en minuts
abertran38202375 madrid 27 rueda de prensa del grupo podemos  encabezada por 170427120637

abertran38202375 madrid 27 rueda de prensa del grupo podemos encabezada por 170427120637 / JUAN MANUEL PRATS

En la curta història del parlamentarisme espanyol, l'instrument de la moció de censura no és d'ús gaire comú, perquè l'obligació de presentar un candidat a la presidència destorba l'acord entre les forces de l'oposició.

En algunes comunitats s'ha utilitzat com un acte de revenja entre socis de govern, una vegada trencada la coalició, però sovint el president enderrocat ha recuperat el poder a les urnes. Però la majoria de les vegades la moció de censura s'instrumentalitza com a plataforma de propaganda al servei del cap de l'oposició, que la presenta, sabent que la perdrà per falta de suports, amb l'únic propòsit de refermar el seu lideratge i evidenciar la debilitat del cap del Govern. Així ho van fer Felipe González el 1980, Antonio Hernández Mancha el 1987 o Josep Piqué el 2005, entre altres. En altres ocasions (Alfredo Pérez Rubalcaba el 2013, Ciutadans a Múrcia fa unes setmanes) es branda com a amenaça amb l'única finalitat de forçar la dimissió del governant qüestionat.

SENSE NEGOCIACIÓ PRÈVIA

Notícies relacionades

Vist que Pablo Iglesias i Mariano Rajoy no governen en coalició ni tenen acords secrets, que se sàpiga, la moció de censura anunciada pel líder d'Units Podem s'emmarcaria més aviat en l'explotació propagandística de les eines reglamentàries. Així ho indica l'absència de negociació prèvia amb les altres forces de l'oposició i el moment elegit per anunciar la iniciativa, amb un PSOE escapçat i a l'espera que els militants elegeixin al maig secretari o secretària general. Tot i el grandiloqüent i coral anunci d'Iglesias i les seves confluències, el seu principal propòsit era rebre immediatament les carbasses socialistes --que, en efecte, li va entregar Antonio Hernando-- per així poder proclamar que és ell, i no qui sigui que dirigeix el PSOE, el verdader cap de l'oposició a Rajoy.

Més enllà d'aquest cop d'efecte en ple 'tsunami' de la corrupció del PPcorrupcióPP, costa entendre que Podem estigui avui més disposat a destituir Rajoy que fa un any, quan va tenir a l'abast fer-ho però es va estimar més donar-li una segona oportunitat. Misteris de la nova política.