Al contraatac

Le Pen

La dirigent del Front Nacional em sembla inquietant i tremendament intel·ligent. Això últim és lo que la converteix en més perillosa

2
Es llegeix en minuts
Marine Le Pen.

Marine Le Pen.

Recordo quan va entrar a l’estudi de televisió. La seva presència em va semblar imponent. És una dona molt alta. Però no només això. Aquell dia tenia un gest molt seriós i no va fer cap concessió a l’amabilitat. Es va asseure al costat de la taula. Va esperar en silenci que li col·loquessin el micròfon i que comencessin les preguntes. Fa tres anys vam poder entrevistar Marine Le Pen en el programa El objetivo. Llavors les enquestes reflectien un increment dels suports al seu partit, el Front Nacional, fet que es va confirmar poc després en les eleccions europees, en què va guanyar. Va aconseguir convertir-se en la primera força política a França. Si hagués de triar dues expressions per definir Le Pen després d’aquella breu trobada, diria que em va semblar inquietant i tremendament intel·ligent.

EL SÍMIL DE LA PORTA

Això últim és el que la converteix en més perillosa. L’entrevista va començar recordant-li que molta gent la considera «ultradretana, d’extrema dreta, xenòfoba i racista». Va respondre: «Estic on he d’estar, en la defensa de la nació, del poble, de la democràcia, en la defensa d’una política de sentit comú, que consisteix a rebutjar els aspectes negatius de la Unió Europea per tornar als orígens de la democràcia, que és la sobirania».

Preguntada per la immigració, va deixar anar allò ja sentit al nostre país d’emporta’t els refugiats a casa teva. I va dir també que tancarà la porta als espanyols que vulguin buscar feina a França. A diferència de Donald Trump, ella acostuma a utilitzar el símil de la porta en lloc del símil del mur. Porta que obre o tanca, explica, en funció dels interessos dels francesos.

Notícies relacionades

Fa uns dies vaig poder parlar amb un dels periodistes de referència allà, David Pujadas, que ha entrevistat a la televisió pública tots els candidats. Pujadas explica que els mitjans de comunicació han anat variant la seva estratègia respecte al Front Nacional. Fa uns anys van decidir ignorar-lo. No va funcionar. Després van decidir anar al xoc, ser més durs amb ells que amb altres. Tampoc ha funcionat. Ara estan en la fase de tractar-los com la resta. Són un partit legal i amb una àmplia representació si parlem de vots, cosa que no impedeix recordar les seves mentides o escàndols. El mateix Pujadas no fa gaire va ensenyar a Le Pen en directe la foto d’un dirigent del seu partit saludant amb el braç alçat a l’estil feixista.

CONTENIR LA RESPIRACIÓ

Diumenge, França vota. Primera volta d’unes eleccions presidencials decisives. I per tercera vegada en aquests últims mesos, tots contenim la respiració. Ja veurem què passa en les pròximes hores.