Al contraatac

Perdona el teu poble, Senyor

Els turistes paguen per veure com és de rareta la religiositat d'una Espanya que gairebé no practica i en canvi ven l'espectacle de la seva presumpta fe massiva

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp38068457 gra194  madrid  15 04 2017   integrantes de la secci n de in170420182828

zentauroepp38068457 gra194 madrid 15 04 2017 integrantes de la secci n de in170420182828 / Luca Piergiovanni

En la passada Setmana Santa (així és com l’anomenen, com si ho fos) va aconseguir desarborar-se l’intent de la germandat malaguenya del nostre Padre Jesús el Rico (un Jesús no gaire evangèlic si ens atenim al nom) d’aprofitar la tradició d’alliberar un pres per excarcerar de matuta un condemnat per corrupció. Si ho haguessin aconseguit, haurien aplaudit el xoriço a les processons. Quan Espanya es reenganxa al nacionalcatolicisme és així. Algú –potser un descregut, potser un cristià de veritat– es va adonar del que s’estava tramant i ho va parar.

    

Era el cop més imaginatiu d’aquesta fauna des d’allò de València. Allà, a una altra banda (també possiblement adoradora de Jesús el Rico) se li va acudir portar de visita el Papa per fer una cascada miraculosa de negocis il·lícits. Aprofitant que la gent no mirava perquè abaixava el cap per rebre la benedicció papal, els van fer.

  

 En aquests dies de vacances manipulades conjuntament per la vella religió i el furor del sector turístic, s’havien adoptat mesures de seguretat en prevenció d’atemptats dels terroristes islàmics, però es va deixar circular pels carrers amb més gent milers d’emmascarats als quals només es veien els ulls. La causa de la permissivitat: el negoci. Els de les cares tapades formaven part de l’esquer per atraure turistes, molts dels quals eren estrangers, la majoria no creients. O més ben dit, pagans. Doncs es tractava d’això, que paguessin per veure com resulta de rareta la religiositat d’una Espanya que gairebé no practica i en canvi ven l’espectacle de la seva presumpta fe massiva.

BANDERES A MIG PAL

El pitjor de la setmana va ser el que va fer María Dolores de Cospedal: banderes a mig pal a tots els recintes militars, en flagrant incompliment de l’esperit constitucional. Amb la seva ordre retro, la ministra de Defensa va furgar a l’entrecuix de l’ardor guerrer ja que induïa els militars a creure, avui com ahir, que poden situar-se en dissonància amb la Constitució. Els militars espanyols, dedicats habitualment a tasques de solidaritat humanitària internacional, es mereixen més respecte. Però la Cospedal dona arguments per mantenir viu el recel antimilitarista.

Notícies relacionades

    

Estirats a la platja, molts ciutadans han meditat sobre la religiositat de saló que determina que aquí hi ha jutges que no volen que es digui que una cosa arquitectònicament merdosa i políticament feridora és merdosa i feridora. Dues barres superposades perpendicularment no són sempre una creu, i al Valle de los Caídos n’hi ha un exemple. A mi sempre m’ha semblat més aviat l’empunyadura d’una espasa. D’una espasa enemiga, per precisar més. Perdona’ls, Senyor. Però si no els perdones, no t’ho retrauré.