Amb l'aigua al coll

Madrid té fama de beure la millor aigua d’Espanya. També ha sigut bona perquè la corrupció xipollegés al seu aire fins a entollar unes quantes institucions de l’Estat –la Fiscalia Anticorrupció entre elles– i deixar Esperanza Aguirre amb l’aigua al coll. Ignacio González era l’últim dic de contenció que la mantenia sense caure. Tants anys perseguint-lo pel seu controvertit àtic, i el punt feble estava en l’empresa pública que gestiona l’aigua de Madrid, el Canal de Isabel II, des de la qual, segons l’operació Lezo, es van desviar durant anys fons públics per a l’enriquiment personal d’uns quants. ¡No hi falta ni el cunyat!

    

Aguirre s’ha quedat ben sola; no és estrany que aparegués sanglotant, després de sortir de declarar en el judici de la Gürtel, amb la veu entretallada al confessar: «Si el cas d’Ignacio és veritat seria una garrotada», just després de desentendre’s del que es fes a la Comunitat de Madrid després d’anar-se’n ella.

    

Aguirre va nomenar González el seu successor, ha posat la mà en el foc per ell, el va voler premiar amb la presidència de Caja Madrid, el va ficar al Canal de Isabel II com a premi de consolació, i González, segons sembla, ho va convertir en un premi gros. Aguirre l’ha recolzat amb tossuderia, malgrat l’insistent rum-rum que no era aigua clara.

    

Cristina Cifuentes va denunciar el cas del Canal de Isabel II, a rebuf de la seva oposició, i prometent plena col·laboració amb la justícia. Així s’ha apuntat el punt d’obrir l’última caixa dels trons, en una comunitat i un partit que estan enfangats fins al capdamunt: Gürtel, Púnica, ara el cas Lezo... L’àlbum de fotos dels 22 anys de poder d’Aguirre a Madrid  sembla una roda de reconeixement de la policia ¡Aquesta gent ha robat com si no hi hagués un demà!... presumptament.

    

¿És Cifuentes una inconscient que s’ha disparat un tret al peu? No ho sembla. Cifuentes és al PP madrileny des de fa tants anys com la mateixa Aguirre, ha anat prosperant lenta però segura i ara manté, en equilibri inestable, la presidència de la Comunitat de Madrid. L’únic que li queda al PP a la capital. ¡Amb tot el que havien sigut!

    

Ciutadans recolza Cifuentes a canvi de fer neteja, almenys mentre eviti ser imputada. A mi Cifuentes em recorda Kate Winslet a la taula del Titanic; potser li podria haver fet lloc a Di Caprio, però el seu cas amb Aguirre no és una història d’amor. El PP necessita deixar anar llast i Agui­rre ni tan sols té el comodí de l’alcaldia de Madrid, la seva única garantia de supervivència.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

    

El drama és que els temps polítics no són els judicials, així que González ha caigut coincidint amb la citació del jutge a Mariano Rajoy perquè declari com a testimoni per la Gürtel la mateixa setmana que Aguirre declarava en el judici pel mateix cas. Aquell que va confessar ahir haver destapat «sense voler». Funesta coincidència que fa la impressió que el PP està de corrupció fins a les celles i els seus propòsits de regeneració són paper mullat.