El 'brexit' a la babalà de Theresa May

«Deixem que el poble decideixi» és el mantra favorit dels polítics que no poden resoldre els problemes. Ho ha dit Theresa May a l'anunciar els seus plans per celebrar eleccions anticipades el 8 de juny. Els britànics, menys d'un any després d'haver votat en referèndum per resoldre la complexa qüestió de la pertinença del Regne Unit a la Unió Europea, tornen a les urnes. L'apel·lació a les essències de la democràcia amaga el fracàs de la política. Els cants de sirena del populisme agiten passions però no donen resultats.

Les excuses de May per fer marxa enrere –abans havia dit que no convocaria els britànics fins a la data prevista, el 2020– són insostenibles. Assegura que la divisió de la política britànica amenaça els seus plans per portar el 'brexit' a bon port. Però, ¿què esperava? ¿Un silenci còmplice del 48% dels britànics que van votar contra la ruptura i que ara veuen alarmats com únicament pensa en l'ajustada majoria que va decidir la separació amb Europa?

ESCÒCIA I IRLANDA DEL NORD

Theresa May podria haver apostat pel famós pragmatisme britànic: sortida de la UE mantenint una relació estreta amb Brussel·les. Això permetria posar en marxa el que havia decidit la majoria sense oblidar la gran minoria. I evitaria greus problemes: un nou referèndum a Escòcia i posar en risc la pau a Irlanda del Nord davant la possibilitat de tornar a instal·lar una frontera dura. Per no mencionar els problemes econòmics derivats d'un divorci no amistós amb la UE. 

May vol que els electors donin llum verda al seu esbojarrat pla de 'brexit dur'. En realitat, és una forma d'evadir la seva responsabilitat atesa la situació en què es troben els seus adversaris. L'oposició és un desert. El laborisme està a gairebé vint punts en les enquestes, capitanejats per Jeremy Corbyn, veterà euroescèptic a qui gairebé ningú s'imagina com a primer ministre. L'UKIP està enmig de batalles internes. L'esperança de l'europeisme la representen els liberals, l'única força desacomplexadament europeista i alarmada amb els plans de la primera ministra.

CRONÒMETRE EN MARXA

Notícies relacionades

¿Què passarà ara després del 'brexit'? Les conseqüències, al detall

Els Vint-i-set mantenen el seu calendari

El moment de la convocatòria no podria ser pitjor per al procés de sortida de la Unió. El 29 de març May va enviar la carta oficial al president del Consell Europeu notificant la decisió i posant en marxa el 'cronòmetre del brexit', amb dos anys per negociar les condicions de sortida. La campanya electoral no interromp el rellotge i només complica més les coses, ja que el temps per negociar multitud d'assumptes –sobre els quals no hi ha cap precedent– ja és per si mateix escàs. La maniobra de May pretén enfortir-la al capdavant del Govern a costa dels interessos del seu país.

Les eleccions a Regne Unit se sumen a les celebrades fa poc als Països Baixos, les que tindran lloc a França a finals d'aquesta setmana i les alemanyes del setembre. Potser Itàlia també traurà les urnes. Paràlisi a la vista enmig de múltiples crisis que insten una gran resposta.