L'humor com a arma

Per morir-se de riure

Els bromistes amb gràcia són una 'rara avis'. Hem de protegir-los, ja que les autoritats competents han aixecat la veda contra ells

1
Es llegeix en minuts
 

  / MOVISTAR +

Freud, en les seves cavil·lacions, deia que tot acudit amaga en el fons una veritat. ¿Han provat a inventar-se’n un? O és impossible –per a la majoria, on m’incloc, malgrat haver-ho intentat amb afany–, o molt fàcil. Però fàcil només per a alguns privilegiats. Un bromista amb gràcia és una rara avis. En la nostra fauna local tenim exemplars brillants. Hem de protegir-los, ja que les autoritats competents han aixecat la veda contra ells.

Notícies relacionades

Els meus polítics favorits són: Andreu Buenafuente, el Gran Wyoming, Queco Novell, Manel Fuentes,  Carlos Latre… o els de Tricicle, encara que no parlin, o potser per això. No m’importaria tenir com a alcalde el gran Ferreres. Pel que dibuixa diàriament, no tinc cap dubte que ho faria estupendament. O El Roto com a ministre. I m’encantaria veure molts còmics disseminats pels hemicicles llançant irònics dards contra discursos infumables. Parafrasejant Miguel Mihura, «els humoristes i els polítics diuen moltes tonteries, però aquests últims sense voler-ho». Per a mi té més substància un guió del programa El Intermedio que el programa d’alguns partits polítics. Un monòleg de Buenafuente ens explica millor la realitat que 20 telediaris. No només ens diverteix, sinó que també ens subverteix. I de passada ens allibera endorfines. Val la pena acostar-se al Palau Robert a veure l’exposició La política retratada, amb vinyetes dels principals humoristes catalans.

RecordO un consell d’Oriol Bohigas: «De qui no li agradi riure, beure i follar, no te n’has de fiar». I el primer dura tota la vida. Qui no és capaç de riure oculta un trauma que tard o d’hora et farà pagar. El poder polític o religiós sempre recela de l’humor, i amb raó,perquè el fa trontollar. Però fins i tot Mahoma va arribar a dir que «qui faci riure els seus companys mereix el paradís». Una bona alternativa per als mujahidins, guanyar-se el cel sense matar a ningú, fora que sigui de riure. Hem d’admetre que l’humor és una arma inofensiva de construcció massiva.