¿El final d'Europa?

La Unió Europea està vivint el moment més crític de tota la seva història per la catàstrofe objectiva que suposa el 'brexit', juntament amb l’ascens de l’extrema dreta en tants dels seus estats membres. Hi ha factors tant externs com interns que expliquen aquest difícil moment: 1) Trump i Putin han deixat molt clara la seva posició contrària als interessos comunitaris, i 2) la UE sembla incapaç de superar els seus límits i contradiccions i rectificar els seus errors. 

És aquest segon factor el que mereix la màxima atenció, perquè, si Europa estigués ben unida, les amenaces exteriors es podrien contenir amb relativa facilitat i les interiors serien combatibles amb èxit. D’una banda, les autoritats comunitàries segueixen ancorades en el curtterminisme i les receptes d’anar posant pegats, sense una ambiciosa estratègia de futur, i d’un altre la dreta radical  s’aprofita d’aquesta combinació de passivitat i miopia dels governs europeus. 

Més en particular, els ultres creixen perquè semblen oferir una resposta a l’impàs. Davant la paràlisi política comunitària i la intocable continuïtat de les receptes econòmiques neoliberals imposades per Alemanya, aquells han aconseguit captar una bona part del profund malestar de molts ciutadans afectats per la crisi, que no entenen on vol anar la UE i rebutgen bona part de les seves decisions socialment lesives. L’extrema dreta assenyala culpables fàcils (els immigrants, Brussel·les, la globalització...) i proposa receptes expeditives primàries (tancar fronteres, abandonar la UE, tornar al proteccionisme).

SÍMPTOMA DE L'ERROR EUROPEU

L’auge ultradretà és un símptoma que les autoritats comunitàries s’estan equivocant profundament i, si no inverteixen el rumb de les seves actuals polítiques, el fenomen pot anar creixent. Per la resta, és evident que la integració europea ha sigut un dels esdeveniments històrics més importants del nostre continent i, en línies generals, un èxit indiscutible. 

La construcció europea es va fer precisament per evitar per sempre noves guerres, conjurar qualsevol risc de tornar al totalitarisme i potenciar al màxim els drets humans, la democràcia i la justícia social. En aquest sentit, no han pogut ser més lamentables i ridícules les anacròniques declaracions bel·licistes del tory britànic Michael Howard sobre Gibraltar, tot un exemple d’incomprensió i involució reaccionària antieuropea. 

Al meu parer, no ha fallat la idea teòrica d’Europa (encara que l’actual replegament nacionalista posa en relleu els insuficients esforços per construir una identitat europea), sinó més aviat alguns aspectes de l’aplicació pràctica de la seva integració. Per ser més precisos, aquest fenomen de la desafecció ciutadana és més aviat recent, es remunta al final del «consens permissiu» (fins a finals dels anys 80 del segle passat era mínima l’oposició social a la integració europea) des dels anys 90, amb el pas d’una comunitat econòmica a una unió amb eventual vocació política que no culmina mai.

REFORMA NECESSÀRIA

En conclusió, no es pot combatre els ultres: 1) copiant amb moderació (?) les seves receptes, com frenar la immigració, renacionalitzar competències o tornar al proteccionisme, i 2) mantenint fórmules polítiques i econòmiques insuficients o directament fallides, sobretot des de l’esclat de la crisi del 2008. 

Notícies relacionades

Farage avisa que Gibraltar pot trencar les negociacions del 'brexit'

La ultradreta europea escenifica el seu desembarcament

És a dir, l’arquitectura institucional comunitària necessita una profunda reforma democràtica i la UE ha de recuperar el millor de la seva tradició, el famós «model social europeu». Més exactament, necessitem un verdader Govern democràtic europeu, una forta regulació dels mercats i una més gran redistribució social equitativa, sense renunciar a afavorir un sentiment de real ciutadania europea.

Sense aquests canvis ja improrrogables, el terreny està abonat perquè els ultres segueixin capitalitzant la protesta amb propostes clarament regressives, antihistòriques i d’efectes generals desastrosos per a tot Europa i fins i tot per a la comunitat internacional.