La 'baraka' celta de Rajoy i la manguera de Draghi

2
Es llegeix en minuts
jgblanco37677292 madrid  15 03 2017  mariano rajoy presidente del gobierno  e170405083350

jgblanco37677292 madrid 15 03 2017 mariano rajoy presidente del gobierno e170405083350 / JOSE LUIS ROCA

José Luis Rodríguez Zapatero, fins que la gran recessió se’l va carregar, va ser el polític de la baraka, aquesta paraula procedent de l’àrab marroquí, acceptada per la Real Academia Española, que significa alguna cosa més que sort. Mariano Rajoy, que ha edificat el seu èxit en la resistència, també posseeix una mica d’aquesta baraka, encara que amb matisos celtes. Mario Draghi, president del Banc Central Europeu (BCE), l’home que va salvar l’euro, acaba de donar-los un baló d’oxigen a l’inquilí de la Moncloa i a l’economia espanyola. Per ara, els tipus d’interès no pujaran a l’eurozona i seguiran en negatiu. És irracional i tindrà efectes futurs negatius, però a Espanya li va bé en aquests moments.

    Espanya, segons els Pressupostos de Montoro, destinarà aquest any 32.171 milions d’euros per pagar els interessos del bilió de deute que té en circulació, necessari per finançar gran part de les prestacions socials actuals. Al mateix temps, Espanya haurà de tornar a endeutar-se en uns 220.000 milions d’euros, amb els quals pagarà el deute que venç aquest exercici. És a dir, el deute es paga amb més deute i, al final de l’any 2017, la xifra total de deute seguirà estant al voltant del bilió d’euros. Ara mateix, el cost mitjà d’aquest deute és del 2,77%, però si els tipus d’interès pugessin les quantitats a pagar es dispararien i una altra crisi descomunal estaria servida.

    La baraka de Rajoy –i d’Espanya– és que el deute italià és molt més elevat que el deute espanyol. El 2017, Itàlia haurà de pagar, només en interessos, al voltant de 100.000 milions d’euros. Una pujada dels tipus d’interès, com desitgen que passi els falcons monetaris alemanys, col·locaria el país transalpí molt més al caire del precipici que a Espanya i Mario Draghi, que és italià, ho sap perfectament. Per això més per Itàlia que per Espanya, i perquè la inflació sembla controlada, el BCE avança que mantindrà oberta la manguera monetària dels tipus baixos durant un període de temps prolongat.

Notícies relacionades

    Rajoy, que ha fet de la resistència una doctrina política, té més baraka de la que sembla. Juan María Nin, exvicepresident de Caixabank, explica en el seu molt interessant llibre Por un crecimiento racional, com Angela Merkel creia que l’orgull espanyol li impediria a Rajoy demanar 100.000 milions –el doble del necessari– per al rescat financer i tranquil·litzar els mercats. Nin, a qui Merkel va telefonar després de conèixer una intervenció seva en el grup Bildeberg, li va parlar de les arrels celtes del president –cosa de la qual la cancellera alemanya no tenia ni idea– i que, per això, no hi hauria problemes amb l’orgull. 

    Potser a partir d’aquí va començar una relació de confiança entre Merkel i Rajoy, en què l’alemanya, com diu una amiga seva que estiuejava a Sotogrande, segons va descobrir Javier Ybarra –fi analista i autor de Nosotros, los Ybarra–, exerceix el paper de germana gran, a vegades exigent i rondinaire i d’altres afectuosa i comprensiva. És la baraka celta que té Rajoy –i la que té Espanya– que encara necessita la manguera monetària de Draghi.