Malament la política, millor l'economia

Si Pedro Arriola segueix fent notes per a Mariano Rajoy deu estar una mica desconcertat. Resulta que els ciutadans estan començant a admetre que l’economia està millorant, però, per contra, la insatisfacció política segueix sent molt alta. Dues recents enquestes, la del CEO de la setmana passada i la del CIS de dijous ho confirmen.

    

En la del CEO, el més rellevant és una cosa que a Rajoy no pot sinó agradar-li. Resulta que a Catalunya, territori desafecte, es reconeix una cosa de la qual presumeix. D’entrada, el funcionament de l’economia –quart problema dels catalans– preocupa ara menys. El 17,6%, davant el 26% en l’enquesta anterior.

    

Però el gran canvi es produeix en la preocupació per l’atur. Per primera vegada en molts anys, el primer problema no és ja la desocupació, que baixa cinc punts respecte a l’enquesta anterior, i passa del 47,3% al 41,9%. Ara la preocupació per l’atur ja només és la segona, després de la insatisfacció amb la política (corrupció inclosa) que puja ni més ni menys que 10 punts, fins al 43,7%. I aquest malestar polític es confirma perquè quan es pregunta quin partit inspira més confiança per solucionar els principals problemes, un 36,8% (32% en l’enquesta anterior) respon que cap.

    

És lògic atribuir aquest increment de la insatisfacció al judici del cas Palau, que va començar en les mateixes dates que l’enquesta i que es va centrar tant en el saqueig de Millet i Montull com en el finançament irregular de CDC. Fins i tot és possible pensar –el tercer problema és la relació Catalunya-Espanya– que el conflicte independentista, molt viu des del 2012 i que genera xocs permanents entre l’Estat i la Generalitat, hi tingui bastant a veure.

    

Però per a Rajoy la mala notícia és que a la resta d’Espanya la millora econòmica es reconeix una mica menys, mentre que la insatisfacció política a penes retrocedeix. En efecte, segons el CIS, l’atur continua sent el primer problema dels espanyols, encara que ha baixat del 81,6% el març del 2013 –punt àlgid de la crisi– al 72,3%, el març d’aquest any, mentre que la preocupació per la corrupció –que ha pujat set punts l’últim mes– està en nivells molt alts, del 44%. Si sumem la corrupció al judici negatiu sobre els polítics (fet que podria equivaler a la insatisfacció política), la preocupació resultant és d’un 65%, gairebé la mateixa que la de l’atur.

Pregunta rellevant

Per una altra part, l’índex de confiança econòmica, que elabora el CIS basant-se en una sèrie de preguntes i que oscil·la entre el punt mínim de 0 i el màxim de 100, estava el març del 2013, en plena crisi, en un horrible 24,1, pràcticament idèntic al 24,7 del de confiança política. Quatre anys després, mentre la confiança econòmica ha pujat 16,6 punts, fins al 40,7, acostant-se al punt mitjà de 50, la confiança política ho ha fet molt menys, 9,4 punts, i està encara en el molt baix 33,1.  

Notícies relacionades

L'atur registrat es redueix fins als nivells més baixos dels últims set anys

La preocupació per la corrupció es dispara 7,5 punts

    

¿Per què la millora econòmica –que es reconeix– no fa pujar en la mateixa mesura la confiança política? És una pregunta rellevant.