Aparteu els unicorns

La revolució digital ens ha ofert oportunitats úniques per organitzar-nos. Mai havia sigut tan fàcil contactar o mantenir la comunicació amb persones de (gairebé) qualsevol racó del món. Amb internet hem descobert el poder d’allò que Jenkins va batejar com a «cultura participativa»: un entorn connectat en què qualsevol persona com tu i jo pot intervenir en la conversa. En l’era de les xarxes socials podem jugar a ser consumidors i productors, convertint-nos en orelles i altaveus a la vegada.

Aquesta marea «en xarxa» s’orquestra a través de plataformes, intermediaris que s’ubiquen entre prosumidors, connectant necessitats i solucions o recursos. Si el nivell d’encert és satisfactori, el negoci ja està fet i és rodó. Així va néixer l’economia col·laborativa, amb plataformes en què posar en comú si ens sobra un llit, un cotxe o un martell. Però l’estructura no ho és tot: fa falta un timó que apunti cap al benefici comú. En cas contrari, topem amb start ups nascudes per caçar suculentes inversions de capital risc amb ganes d’apostar pel cavall més fort i més veloç.

Quan els cavalls es desboquen es converteixen en unicorns, canibalitzant l’ideal de cooperació que va donar origen a l’economia col·laborativa. La vaga recent dels taxistes a Barcelona només és un exemple dels impactes negatius generats per unes plataformes expertes a eludir responsabilitats i que aprofiten la disrupció tecnològica, per replantejar el funcionament econòmic i redefinir el treball a la seva conveniència.

Al mateix temps floreixen alternatives 2.0. Cada dia neixen més intents de crear models de plataformes sostenibles i governades per l’ideal del màxim benefici per al màxim nombre de persones.

Dos exemples per somiar

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Les plataformes són mitjans que podem fer servir per apoderar-nos i organitzar-nos. Assistim al sorgiment de la innovació de la ciutadania i per a la ciutadania, amb moviments com ara el cooperativisme de plataforma –en què els usuaris són a la vegada inversors i decisors– o la versió administrativa com a economies del procomú. Podem somiar sense estar-nos de res perquè la conjunció de moltes persones amb un mateix desig no té límits. Des de portar connexió a internet a racons rurals on a les grans companyies no els surten els números (com és el cas de Guifi.net), a mantenir els preus de la factura de la llum quan escassegen el vent i la pluja. Som Energia  és l’alternativa a les grans empreses i part de la solució per a la pobresa energètica. Fins i tot aquí, en què les infraestructures de serveis bàsics gaudeixen de privilegis negociats a les portes giratòries.

Són dos casos madurs i creixents que demostren com les alternatives socials i d’escala raonable poden néixer en qualsevol moment i a tot arreu. La clau és la cooperació i la governança en favor dels drets humans, la inclusió i l’equitat. N’estem prenent nota, així que aparteu els unicorns i l’'statu quo', que arribem des de baix i venim a innovar.